País Lliure

L'Auca de l'Estatutet

2006-05-22T10:40:00.000-05:00

He trobat al blog Ulls de Mel una auca, sobre el nou estatut. Copiaré els versets i vosaltres mateixos us podeu imaginar la vinyeta.

1. Rodanxó gros i panxut va anar a Madrid l'Estatut
2. Una volta discutit ens torna petit, petit
3. Aquí el teniu catalans voteu-lo que ja sou grans
4. Però per un altre cantó guardeu-vos de ser nació
5. La brama furiosa dels espanyols ha espantat a cor que vols
6. Totes les fermes promeses s'han anat a fer punyetes
7. L'engany ha estat tant brut i clar que ho veu fins i tot el burro català
8. Parleu, parleu, parlamentaris però el poder el tenen els incendiaris
9. Ni el pobre aeroport de Barcelona ens deixen per passar l'estona
10. Continuarem pagant igual per engreixar l'"España nacional"
11. La nostra pobra classe política justifica aquesta millora raquítica
12. En referèndum ens faran votar per veure si ens poden alinear
13. Si a la nacionalitat catalana per callar i ballar la sardana
14. Aquest Estatut ni amb rodes anirà i mai per avançar ens servirà
15. Carronyaires espanyols vigilans no ens deixaran viure mai com a catalans
16. Ja n'hi ha prou de tanta paciència i l'únic Estatut és LA INDEPENDÈNCIA

Vergonya, vergonya eterna per els botiflers roïns que ara arrepleguen les molles de la taula dels botxins foteu-vos l'autonomia on us càpiga insensats llepa culs de la Zarzuela i la Moncloa laicais amadrillenyats que heu perdut seny i memòria i, potser sota un embruix us passeu la nostra història llordament per l'entrecuix. Pere Quart.

Olé la Independència !

2006-05-21T01:46:00.000-05:00

El personal és més que llest i davant de la vergonya de l'estatutet i l'spam socialista, un patriota ha canviat creativament un mal eslògan.
Gràcies Xavi!

Avui Montenegro , demà nosaltres!

Exigim un Plebiscit d'autodeterminació !

President: Proxy Error

2006-05-12T03:45:00.000-05:00

Proxy Error
The proxy server received an invalid response from an upstream server.

The proxy server could not handle the request GET /president/AppJava/cat/persona/activitat/actualitat/2006/05/20060511.jsp.

Reason: Could not connect to remote machine: Connection refused

Apache/1.3.12 Server at www.presidentmaragall.cat Port 80

Com la mateixa vida.
L'error presidencial, qui sap si serà la manera d'acabar amb el regionalisme botifler i el sucursalisme sense complexos. Fa menys de 75 anys, per un ministeri la Lliga ( Regionalista )Catalana va desapareixerà.
Potser demà, per una foto i una Presidència a la Generalitat donada pel Zapatero, potser ens traurem de sobre CDC.
Temps al temps!

Un mal President

2006-05-08T00:36:00.000-05:00

Un mal President, sap greu dir-ho però sols em surt aquesta paraula al llegir les declaracions del Sr. Pasqual Maragall i Mira:
"d'"incomprensible l'actitud dels detractors" del projecte perquè gairebé empenyen Catalunya al precipici. "Si ens quedem aquí i no anem més endavant estarem traint el nostre país", va avisar.

Desprès de més de dos anys sols queda aquesta sensació: el sr. President Pascual Maragall vendria el seu avi ( Joan Maragall) per tal de manar, no te una idea de País, no fa de President de tots els Catalans, incompleix alegrement la paraula donada, és un calssaçes i la cirereta a tant desgavell: s'atreveix a etiquetar de traïdors a Catalunya els que pensen votar No a l'estatutet.

El què si que queda clar que el nº 127 dels President de la Generalitat de Catalunya ha estat un botifler amb totes les de la llei i no sap portar amb dignitat l'alt càrrec que ostenta.
Espero que aviat l'hi donin un marquesat borbó i foti el camp a la Corte i Villa.

La Farsa no cola!

2006-05-07T14:21:00.000-05:00

No per menys conegut, ara que vindrà l'intent de la manipulació de la realitat per part d'aquests aprenents de bruixot, no esta de més recordar-ho.
Adéu Espanya!

http://www.youtube.com/watch?v=mDY_IBL2pyE

Un independentisme amb data de caducitat

2006-05-07T10:22:00.000-05:00

La JNC (Joventut Nacionalista de Catalunya ) compleix 25 anys.
Quasi tots els aniversaris son bons de celebrar i felicito als membres d'aquesta organització pel quart de segle.
És curiós el cas de la JNC, la branca “jove “ de Convergència Democràtica de Catalunya. En 25 anys no han pogut moure la posició del partit mare més enllà d'un regionalisme transvestit.
Ara , en el Congrés de Sant Feliu de Guíxols del 2004 van afirmar tant amples:

“
INTRODUCCIÓ
Aquesta ponència que tens a les mans és la proposta que fem des de la JNC a
tota una generació de catalans i catalanes perquè ens comprometem amb el
país i ens marquem un objectiu generacional. I també, compromís amb la
nació, actualment dividida en dos estats, i amb els nostres territoris germans
amb els que formem els Països Catalans.
Fruit de la reflexió al voltant del que ha succeït al país després dels 23 anys de
presidència de Jordi Pujol arribem a dues conclusions. La primera és que les
generacions polítiques no només són relleus de persones sinó de propostes
ideològiques i de maneres de fer. I la segona, que els joves de l’any 2004 som
els hereus naturals de la generació que lidera el projecte de Nou Estatut.
Arrel d’aquestes dues conclusions prenem una determinació: definir quin és el
nostre objectiu polític generacional a llarg termini.
Mentre al Parlament de Catalunya comença l’elaboració del nou Estatut,
nosaltres comencem a dibuixar el que ha venir després . Som una generació
què ha de mantenir la flama encesa. El patriotisme defineix els nostres valors i
el nostre inconformisme ens empeny a marcar-nos com a objectiu la culminació
del procés gradual d’alliberament nacional de Catalunya.
Som la generació que ha de proposar el referèndum d’autodeterminació del
nostre poble.”

(anar a la font)

L'objectiu és el mateix que el dels altres sobiranistes, la trampa és que sols es fa per a la galeria.

En vista de la feina feta fins ara, la posició dels seus mentors (Mas i cia) i les campanyes cara a la galeria i estèticament correctes (catalonia is not Spain), pròpies dels anys 70 del segle passat, que a hores d'ara no signifiquen res substancial per l'alliberament nacional que ells mateixos esmenten, els seus nets diran i faran el mateix.

Aquest dos últims anys han estat curulls d'oportunitats d'or per fer més que per dir, la JNC ha fet un paper galdós sotmesa a "l' interès" dels seus grans i els ideals que proclama tant alegrement són paper mullat.
Com què veig que els hi agrada en Pere Quart, reprodueixo un poema de Miquel Martí Pol on queda clar el camí i l'actitud, però sobretot la sinceritat amb un mateix :

ARA MATEIX

Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fi d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
s'ha acomplert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i amb vent sempre de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i de renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l'enyor i la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.

Miquel Martí i Pol,
L'àmbit de tots els àmbits, 1981.

En resum, l'independentisme i nacionalisme dels cadells de CDC te data de caducitat, just quan han d'entrar al partit de veritat (CDC) .
Segurament les JNC és una bona manera de reclutar quadres per a un partit de forma piramidal, on el Faraó balla al só de les donacions anònimes.
Com a país ens cal un partit de dretes independentista!.
Amb tot, el plebiscit s'acosta i encara estan a temps de pujar-hi!.

Ens arribarà la llum de Lituània ?

2006-05-06T21:00:00.000-05:00

Avui he llegit La llum de Lituània.

Aquest excel·lent relat de les reflexions del Sr. Gabriel Bibiloni, al seu blog en un viatge recent i l'exemple clar què no serem els primers ni els últims, amb sort de aconseguir la llibertat.

Lituània un poble antic com el nostre, amb menys ciutadans i amb veïns potser i tot més cruels que els nostres és l'exemple a seguir, sense castracions mentals ni renuncies gratuïtes.

"Abans de la independència el país era ple de russoparlants monolingües que no es dignaren mai d'aprendre ni de parlar la llengua del país on vivien. El bilingüisme forçat dels lituans els ho feia innecessari. Avui el lituà és l'única llengua oficial de l'Estat i la llengua de l'ensenyament. El rus es pot estudiar de forma voluntària, però, naturalment, a l'hora d'aprendre una segona llengua tothom tria l'anglès. Els menors de quinze o setze anys ja no parlen ni saben un borrall de rus. Els més grans sí, òbviament. I aquests tenen la generositat de parlar en rus als monolingües en aquesta llengua, convertits en una minoria de gent vella en camí cap a la difuminació. Ara els lituans saben què és tenir una identitat segura, aixecada damunt una llengua que parla tothom i que valora tothom. I aprenen anglès amb frisança, sabent que aquesta és la llengua que els obre al món, i no els peculiars signes gràfics de Sant Ciril."
(tot l'article)

El No a seques, carreró sense sortida

2006-05-06T09:47:00.000-05:00

El No, no fa la cosa.
Un no sense un objectiu a anys vista no crec que serveixi al País. Un no enfadat, un no autonomista, no allibera al nostre poble del jou del invasor.
Serà un No regionalista?,
Sols voldrà l'estatut petit del Parlament (30/9/2005).?

El Vot lliure per d'Independència, l'objectiu del qual ja s'ha explicat 1.000 vegades no és per aconseguir cap estatut, és per aconseguir l'Independència. I cap estatut ens serveix per aconseguir-ho.

ERC ha navegat sense rumb molt i malament, sense un projecte clar per a la nostra “autonomia” de fireta.
Ara les bases d'ERC més que mai han de decidir quin objectiu ofereixen per alliberar -nos del principal problema de Catalunya ( ser colònia de l'estat espanyol).
El No a seques, un no autonomista és i serà un carreró sense sortida.
L'exemple no és Quebec, perquè per a la nostra dissort Espanya no és Canada.
El nostre exemple és Montenegro (Espanya és la Sèrbia Occidental), el 23 de Maig, serà amb seguretat un nou estat independent i aviat membre de la CEE.
Desprès del 18 de Juny, què serà i quin futur tindrà la CA de Catalunya? .
Sense l'exigència d'un plebiscit, el nostre País estarà en un camí sense sortida.

Si són roses, floriran !

2006-05-06T00:17:00.000-05:00

L 'importància del fet que ERC hagi apostat al final pel vot No a l'estatutet a ningú se l'hi escapa.
Aquest canvi que com a molt per alguns era una esperança i per altres una utopia segurament es materialitzarà.

Això és un malson pels espanyols (PP-PSOE), el PP s'hauria de pensar el seu vot, ja que ara el vot si te un significat ben clar i anti unitarista. El PSOE tindrà més fronts oberts a part del País Basc i el seu "federalisme" desfet ja no enganya ningú.
Els espanyolistes sucursalistes (PSC i IC) cada cop més semblants a Alejandro Lerroux, tenen el futur negre i sobretot pels regionalistes de la coalició CiU, que el llisto com a màxim queda com a regionalistes de la Lliga i potser militants i votants veuran on porta el peix al cove convergent..

Les diferents formes de rebuig (No, Blanc,Nul, Vot lliure) ataquen la mateixa arrel, però van en sentits oposats, el no , el blanc i certs tipus de Nul busquen rebutjar aquest estatut,el Vota lliure, busca plantejar ja de manera definitiva que el pròxim pas ja no és demanar un estatut millor, sinó exigir un Plebiscit d'autodeterminació, amb les garanties de la ONU.

Si els propulsors del No, afegissin aquesta demanda irrenunciable ( la de plantar en el calendari més proper la realització de la campanya pel Plebiscit d'autodeterminació, crec raonablement que les dues campanyes i les dues sinergies es podrien perfectament aplegar i ja formar una sola veu del sobiranisme català per l'exigència d'un futur millor per al nostre poble i el No seria entès com un NO a cap Estatut !.

Com bé diu Manuel de Pedrolo en una de les seves impagables novel·les: “ Si són Roses, Floriran!”.

Cap Estatut en el meu nom

2006-04-28T06:51:00.000-05:00

Cap estatut en el meu nom

No vull cap estatut en el meu nom .
El meu No és un vot lliure per exigir abans i desprès del referèndum el dret a votar un plebiscit per l' Independència de la Nació Catalana.
El meu Si és per treballar per l' Independència del meu poble, per pura i dura supervivència.
Jo votaré Vota lliure, Vota independència, la resta sols és fum per seguir com a colons.

Els que propugnen el No tenen tot el meu respecte, però s'equivoquen de partida. La nostra partida, la que ens juguem l'existència passa al parlament europeu, passa per les corts espanyoles, on no podem decidir, on som violats constantment.
Hem de jugar al camp de futbol, no al pati de casa!

Altra cop bufetada pels catalanistes regionalistes

2006-04-26T21:53:00.000-05:00

Una altre bufetada pels regionalistes que pregonen el seu amor pel català.
Ara, desprès del NO que ha dit la El Parlament Europeu: “L'Eurocambra veta a diputats i ciutadans l'ús del català “, quina excusa ens donaran els que viuen a costa del sentiment català, per seguir recolzant els estatuts i el llunyà federalisme que mai vindrà!

La realitat és tossuda, més que els mercaders de fum, i ja no hi han cap raó per seguir defenen pertànyer a l'estat espanyol.

El primer pas serà posar a la taula el dret a celebrar un plebiscit, amb el Vot lliure en el referèndum de l'estatutet.
Cap estatut ens pot donar el que ens mereixem i necessitem, fins hi tot els diputats del PP ho escampen pel Parlament Europeu:

"Mario Mauro, del grup popular, va arribar a suggerir que, si el Govern volia que es poguessin utilitzar aquestes llengües a l'Eurocambra, declarés independents Catalunya, Euskadi i les altres comunitats perquè s'incorporessin com a estats de la UE i així podrien utilitzar el seu idioma com a llengua oficial."

Per tant , cal pencar, anem a Europa , perquè com a catalans, ara a la CEE ja no existim.
Vota lliure, demà el plebiscit per la plena i única sobirania: L 'Independència.

El Vot lliure comença a caminar!

2006-04-20T12:23:00.000-05:00

Sembla que la proposta de Vota Lliure, Vota Independència molesta en certs sectors.
No podia ser de cap altre manera, en un país com el nostre, colonitzat, acovardit, poc democràtic, esotèric que ha viscut de faules com la del peix al cove o el federalisme espanyol des de fa dècades.

Hi han molts blogs(* , ** , *** , **** a la xarxa que expliquen a la seva manera que vol dir Vota lliure, Vota independència.

Degut a què l'antidemocràtic Estat on estem engarjolats no ens permet fer la consulta que pertoca- Referèndum d'autodeterminació, el qual podríem contestar si o no-, sols ens deixa votar Nul.
Perquè no hi ha discussió possible, els que no volem cap estatut tenim el dret i el deure d'expressar la nostra opinió.
Hi ho fem votant a la pròxima consulta amb el Vot lliure que ens permet començar a plantejar sobre les urnes el dret a exigir un plebiscit sobre l'autodeterminació del nostre País, de la nostra Nació.

Vota Lliure a Girona

2006-04-18T06:35:00.000-05:00

Vota lliure, Vota per l'Independència es presenta a Girona.

(cliqueu sobre la foto per poder llegir millor)

Catòlics Catalans, un Zero a l'esquerra!

2006-04-16T22:24:00.000-05:00

Els catòlics catalans s'ho han de fer mirar, fins i tot en les coses del Senyor, els catalans son de segona.
E-noticies dona com a noticia que el nou Papa al igual que els 27 anys del Karol Wojtyla ha beneit en 62 llengües, però el català no hi era.
També tenim el desmembrament del bisbat de Lleida i altres temes d'organització eclesiàstica.

Sols hi ha una solució- curiosament la mateixa que pels esportistes, els empresaris, etc- el fet de ser acollits com a catalans en un Estat propi.
Totes aquestes enrabiades, pèrdues d'energia, despeses duplicades haurien de fer reflexionar als fidels catòlics i catalans que els cal ser més independentistes que el Papa per anar al Cel en les mateixes condicions que els fidels aixoplugats sota un estat propi.

El color Blanc no fa per ERC

2006-04-15T21:56:00.000-05:00

Sembla ser que ERC pensa votar en Blanc al proper referèndum de l'Estatutet.

Vista totes les peripècies, des de la proposta de fer un nou estatut que satisfés el mínim les necessitats del Principat, passant pel joc brut dels espanyols i la gens democràtica retallada de la proposa del Parlament de Catalunya, costa d'entendre que vol expressar la direcció d'Esquerra amb el Vot en Blanc.

Fa mesos ja vaig dir el que creia del Vot en Blanc.

Els dirigents del partit republicà , en moltes ocasions titllats de sobiranistes i independentistes han de pensar quin és el seu objectiu:
Si la lògica d'un partit regionalista com és la coalició de CiU o les accions encaminades a portar la nostra Nació a la llibertat.

Que pensin els quadres republicans, que el camí cap a l'autodeterminació no te volta de fulla - tardarem més o menys - i si ells no lideren el viatge, d'altres potser més ben preparats ho faran.

El blanc és el color de la rendició, votem la llibertat votant el dret de decidir que no volem cap Estatut.

Campanya unitaria cap a l'Autodeterminació

2006-04-15T08:14:00.000-05:00

La Campanya Unitària per l' Autodeterminació( CUA) és un bon exemple del camí que cal fer per aconseguir la llibertat.

Quan una nació esta subjugada i esclava d'una altre cal que tots els sectors s'uneixin a la lluita.

Ens calen líders, gent valenta, però sobretot ens cal catalans sense complexos i amb la mira ben alta.

Em nego a creure que no existeixi catalans de dretes, amb diners o sense que no vulguin la llibertat del seu poble i ja en un pla més egoista, no tindre la llibertat de fer negocis d'una manera menys costosa i sense el peatge mafiós de l'estat espanyol, que sempre els discrimina i els penalitza pel sol fet de ser empresaris catalans.

Animo a la gent que sentin-se de dretes, vol viure com a un ciutadà normal en un país normal i s'agrupin en organització polítiques pròpies al marge dels regionalistes.
Encara que de fet,en la qüestió nacional diferenciar dretes i esquerres- si ara aquest terme encara te sentit veien IC- no tindria que existir.

Sóc un colonitzat !

2006-04-14T05:18:00.000-05:00

És una obvietat clara, tots els catalans des de fa generacions em nascut sota la colonització d'Espanya o França. Un fet que molts consideren normal, fins hi tot beneficiós.

De la mateixa manera en temps passats ,l'idea del alcoholisme, no era considerada una malaltia, sols un vici, una cosa d'homes - les dones ho feien amb aigua del Carme per no ser criticades- fins hi tot la tradició, ens certes celebracions quasi obligava a entrompar-se.

Per sort, va sorgir gent lúcida, que va comprendre que era una greu malaltia, que portava no tant sols a la destrucció de l'individu sinó també al cercle social més pròxim.

Van sorgir arreu els Alcohòlics Anònims, va ser el començament de la salvació i l' independència personal per a milions de persones.
Tornant al encapçalament del post, tots els catalans som colonitzats, és una malaltia, ja que l'estat natural dels ciutadans d'un País és ser lliures per decidir el seu present i el seu futur.

Ens cal entitats altruistes a l'estil Colonitzats Anònims i teràpies com les del Doctor Cat, per tal de conscienciar-nos que em de pensar i actuar al marge de la dependència mental envers els nostres colonitzadors, em d'actuar i enraonar d'una manera independent, per tal d'aconseguir el dret a ser nosaltres mateixos.

Ara amb el referèndum de l'Estatutet és un bon moment , passem se seguir el joc dels botiflers i espanyolistes, contestem amb el nostre vot que no volem més estatuts de cap mena i trenquem la seva lògica amb el Vot per l' independència.

Ja n'hi ha prou d'independentistes dependents d'Espanya!.

El Troià de la Nació Catalana és diu Catalanisme

2006-04-11T22:02:00.000-05:00

L'any 2006 quedarà per l 'Història del Principat com el final de moltes etapes i el naixement d'una nova manera de concebre el País.

Gràcies al vodevil de l'estatutet, l'idea de l'autonomisme, la del federalisme (unitari o asimètric), la del mateix concepte d'Espanya com a nació de nacions, la del encaix de les diverses ètnies a l'estat, la del regionalisme i per sort per la nostra nació del mal anomenat catalanisme.

El catalanisme com pregona la dreta ( CIU) és una manera d'anomenar el regionalisme de primers del segle XX.

Desprès del fracàs polític de 1936 i la traïció al país en la guerra del 1936, cal un rentat de cara i fer servir una altre dialèctica que no recordes a la Lliga ni al Sr. Francesc Cambó.

Van utilitzar el mot catalanisme, i posteriorment és van apropiar del terme nacionalista del PNV per donar més sensació de sobiranisme.
Els fets fan evident que el màxim que arriben de sobiranisme la dreta catalana - per cert, el nostre país necessita urgentment una dreta nacional catalana- és a les pancartes de la JNC al Nou Camp i les samarretes de I AM CATALAN!

Desprès d'una etapa dilatada de govern de la mal anomenada coalició catalanista ( Convergència Democràtica de Catalunya i Unió Democràtica de Catalunya), podem afirmar sense por d'equivocar-nos que la voluntat dels dirigents de CiU no ha anat mai més lluny de ser acceptats pels espanyols com a espanyols que parlem diferent.

El tema de la llengua ha estat defensada per la ciutadania no pels governs de la Generalitat, la consecució de fites com el PuntCat o la promoció de la llengua, la defensa dels papers a Salamanca, etc han esta èxits de la societat civil conscienciada.

Moltes vegades els membres de tantes entitats , associacions, col·lectius han vist com les ajudes econòmiques, els recolzaments institucionals han anat a llocs poc clars- feria de abril, lobbys de poder, centres religiosos, etc i molts cops contra els interessos de la recuperació d ela nostra nació.

Amb el temps quedara clar, que l'actual dreta te molt poc de catalana i molt d'espanyola ( així s'entén l'acció fratricida que fa 30 anys que practiquen i que l'any 1931 ja manifestaven clarament (fets del setmanari El Cucut i del CADCI).

En el món actual de l' informàtica ens queda clar, que les noves paraules amaguen ideologies més antigues i que sota l'eufemisme de catalanisme i més tard nacionalistes ens van endinyar un troià que posa pals a les rodes a l'avanç de la nostra terra i ens aboca a ser el Negre de Banyoles qualsevol.

Quan escoltem els dirigents de CiU, caldrà recordar el terme convers espanyol i com solen acabar i el preu que hem pagat tots.

El camí cap a un País com la resta dels Estats Nació desenvolupats és ignorar les regles dels colonitzadors i començar a fer no el possible- que no porta enlloc- sinó el que cal fer.

La Vergonya de los obispos

2006-04-06T22:45:00.000-05:00

A la cadena de emissores de los Obispos españoles l'han fotut fora de les enquestes que fa la EGM per saber la penetració real dels mitjans de comunicació a l'estat espanyol , una cosa especialment important per aconseguir vendre publicitat.

L'emissora de l'església Catòlica Espanyola volia alterar la realitat de les enquestes, de la mateixa manera que alterava la realitat de la vida de cada dia en les seves informacions.

L'escàndol és prou gran perquè els senyor ” obispos” hagin de confessar-se i potser anar a Roma a demanar penitència i perdó.
Si ja no tenia credibilitat com a medi d'informació ara ja no te ni la protecció de Deu Nostre Senyor.

Com sempre, els catalans anem tard i amb por.

Fins hi tot l'ABC per molt menys del que ens van atacar, ofendre i injuriar a tots els catalans, ja ha posat una querella per les ultimes declaracions d'un que va de periodista i sols és un saltataulells al millor postor.

En el pecat hi ha la penitencia.

Enquestes ? no, gota malaia !

2006-04-02T08:53:00.000-05:00

La gota malaia de la manipulació política de la societat catalana ha començat.
Primer el acte mediàtic a Cornellà amb Zapatero i Maragall. Tot previsible, res de nou, res per estar orgullós.
Ara és la Vanguardia amb una primera enquesta.
Increïble els resultats! , potser l'empresa que la fet -fons ben informades diuen que és molt propera al Psoe- ha consultat als ciutadans d'Estònia ja que costa de creure- almenys en amplis cercles de familiars i coneguts- que un 48 % de votants d' ERC puguin votar Sí a aquest estatutet. També és molt d'estranyar que els partidaris del PP un 22 % votin diferent , coneguen el conservadorisme i seguidisme d' aquets votants al seus líders.

Queda clar que la lluita per explicar l'estatutet als electors serà molt desigual, pràcticament serà un Goliat contra un David.

El Sí te a tots els mitjans de comunicació que giren en l'orbita socialista, les cadenes autonòmiques , els de CiU i la maquinaria del govern i l'administració Central.

Penso que primer s'ha de debatre entre les entitats , associacions, partits, plataformes i ciutadans compromesos quina és la millor opció per resoldre la situació a aquest mal estatut. Les opcions son des d'un No , un vot per L' independència , el vot blanc .

Desprès d'un debat seriós, on ERC te un paper important com a representant de milers de vots sobiranistes, caldrà actuar- a diferència dels partits parlamentaris catalans- amb una unitat de criteri i plantar a la campanya manipuladora del Sí una intel·ligent i compacta campanya per Catalunya.

Si no som capaços d'actuar d'aquesta manera, potser que ens dediquem al parxís.

Estatuts? Paper Mullat

2006-04-01T06:46:00.001-06:00

Cada dia tinc més clar que per entendre la política per part de la gent amb ideals i conviccions democràtiques no ha de llegir a Maquiavel sinó a George Orwell.

La Revolta dels animals hauria de ser el llibre de capçalera, el de l'obsequi per Sant Jordi, el que caldria entregar a cada nou militant d'una organització democràtica.

El que han fet els partits a favor del Si és el mateix que feien els porcs quan tots els altres animals dormien, alterar els pactes, canviar les regles.
Amb tot no ens amoïnem, tot el que vingui delegat de l'Estat Espanyol- com els estatuts- és paper mullat, no serveix en res per millorar la vida de tots els ciutadans de Catalunya.

Com a mostra un botó, ús en recordeu la posició del govern espanyol respecte la cooficialitat de les llengües de l'Estat al Parlament europeu?.

Aquesta és la realitat:

L'Europarlament aparca fins al 2007 l'ús del català . L'eurodiputat d'Esquerra, Bernat Joan, ha valorat com una “pèssima notícia” la informació difosa pel secretari d'Estat d'Assumptes Europeus, Alberto Navarro, referent a la decisió del govern central d'aparcar fins al 2007 la negociació amb la mesa del Parlament Europeu per aconseguir l'ús de les llengües cooficials de l'Estat a l'Eurocambra. En aquest sentit, Joan ha manifestat que "cal recordar que sobre aquest punt existia el compromís de resoldre aquesta qüestió durant el present any i l'únic que ens hem anat trobant són excuses i dilacions de mal pagador”.

(E-Noticies)
I això que el president del Parlament Europeu, Pepe Borrell, és del PSOE!

No hi ha cap raó per no començar a caminar cap a la Sobirania .

Francesc Cambó i Batlle, el gran desconegut ( I )

2006-03-30T23:14:00.000-06:00

Tot el que estem vivint políticament aquest dos últims anys al Principat no és res més que un remake.
La versió original, si fa no fa amb els mateixos actors o els seus hereus va succeir fa 75 anys.
Com deia el figuerenc Alexandre Delofeu amb la Matemàtica de la Història, totes les nacions tenen uns cicles i sembla que la nostra esta abocada a les mateixes misèries.

Molta gent no coneix el passat més immediat, altres no els interessa ni sapiguer-ho ni que sigui de general coneixement. Fins hi tot ni han que intenten amagar accions o omissions què clamen al cel. Pretenen una llei de punt final a l 'estil de l'Augusto Pinochet, cosa sobretot impossible si tornen actuar com els seus avantpassats.

Un d'aquest personatges, en la seva època influent, amb un passat públic ple d'oripells i ombres, és Francesc Cambó i Batlle.
Els seus hereus tant familiars com polítics han intentat rentar la seva història, justificar el que no te cap justificació.

I parlo d'aquest tema per dos motius principals:

El primer perquè el que va perpetrar el Sr. Francesc Cambó, ara CiU ho torna a fer.

I segon i no menys important, els morts que va causar amb les seves accions- financiar l'exercit franquista i espiar a favor d'ell- tenen tot el dret a ser recordades.
El seu final- el mateix que el del Sr. Josep Pla- potser el repetirà el Sr. Mas perquè cal recordar que Roma no paga als traïdors i Madrid tampoc.

Francesc Cambó i Batlle el gran desconegut ( I )

Declaració G. - El catalanisme de la Lliga.

(...) d'una vegada, convé, senyors, que ens convencem, que no ens cansem de proclamar, que el catalanisme i el separatisme no sols no són coses semblants ni concordants, sinó que són dues coses absolutament contràries.
El catalanisme és un crit de fe en Catalunya; el separatisme és un crit de desesperança en la sort de Catalunya. El catalanisme vol dir treballar cada dia, pas a pas, per un millorament de la nostra terra, de la seva cultura, de la seva riquesa. El separatisme vol dir desentendre's de la sort de Catalunya, voler que sobre Catalunya caiguin totes les malastrugues perquè, en un moment de desesperança, faci un acte de follia. (...)
Hi ha dos separatismes: el separatisme dels pessimistes catalans i el separatisme dels mals patriotes no catalans. Els qui parlen de Catalunya i d'Espanya com dues coses contraposades, els qui diuen que ha d'haver-hi una ensenyança castellana per a imposar-la als catalans, aquests fan una acció de separatisme, perquè negar que tot català és tan espanyol com ho pugui ésser el castellà és la mateixa concepció separatista. Pensem, senyors, que Catalunya no és Espanya des del compromís de Casp ni des dels Reis Catòlics; pensem que Espanya existia abans que existissin ni Catalunya ni Castella, i els catalans no hem de permetre que es posi el nom d'Espanya en contra de nosaltres, perquè nosaltres tenim un sentit d'hispanitat més fort que els qui en nom d'Espanya volen difamar-nos.
Nosaltres hem de combatre el separatisme aquí, amb la nostra propaganda, amb la nostra acció, pel mal que el separatisme fa a Catalunya; l'hem de combatre fora de Catalunya, pel mal que el separatisme anticatalà fa a Espanya.
Espanya, senyors, es troba avui en una situació molt difícil. Tots els pobles del planeta s'hi troben, totes les organitzacions tremolen, tota la civilització està en perill; i jo us dic que aquí a Espanya podem salvar-nos si resolem amistosament els nostres plets interiors; que Espanya caurà, que Espanya tindrà, almenys, una terrible davallada, si els nostres plets interiors no es resolen; i un dels plets interiors principals d'Espanya, potser el principal, és el plet de Catalunya.
El qui vagi contra la solució d'aquest plet és un enemic d'Espanya. Únicament se serveix a Espanya tractant de resoldre el problema de Catalunya. I jo us dic a tots que, quan ens vinguin acusacions de manca de patriotisme, no hem de prendre mai nosaltres una actitud defensiva, sinó ofensiva: Parles d'Espanya? ¿I qui ets tu per a parlar d'Espanya? Si jo tinc
més autoritat que tu, perquè jo em sento més incorporat a Espanya que tu, perquè jo, a Espanya, hi porto, no un patriotisme verbal, sinó un patriotisme que arrela en la història, en la personalitat, en la terra i en la voluntat d'un poble d'Espanya.
(L'assemblea, dempeus, ovaciona entusiàsticament el senyor Cambó durant llarga estona.)
(Discurs pronunciat per Francesc Cambó i Batlle en la Primera Assemblea Ordinària de la Lliga Catalana, Dos anys d'actuació, Barcelona 1935, pàg. 283, 290, 292, 293-294, 306 i 307-309.)

La força del Mot

2006-03-30T20:13:00.000-06:00

Com bé diu l'Enric Borràs al seu blog EL LLAMP la contradicció d'en Puigcercós en el seu discurs a les “Cortes Españolas” en la votació de l'Estatutet és escandalosa.

Ara bé , ens pot servir a tots plegats per canviar el llenguatge que fem servir sobre Espanya, i caldrà adaptar-nos a la nova realitat que Espanya i l'estat Espanyol és el mateix i no hi te cabuda cap altre nació.
Francesc Macià ja va provar l'autonomisme vers cap a un federalisme. El PSOE i les dretes espanyoles i catalanes- a qui no l'hi agradi això que busqui el que va passar amb la CEDA-, com ara mateix , ho van impedir.

A partir d'ara caldrà fer servir els mots que ens portin cap el sobiranisme de la nostra nació, i anar creant un llenguatge respectuós però a l'hora ferm de l'última solució per la salvar la nostra terra.

Jordi Pujol perd els papers

2006-03-29T20:52:00.000-06:00

Ja en altres anotacions me referit al Molt Honorable Jordi Pujol.

El Sr. Pujol ha donat una conferència a Barcelona com a tret, - suposo -de la campanya pel Si de CiU.

No volia tornar a parlar d'ell, però veig que encara que esmenta més d'un cop que esta retirat de la política, torna a entrar a sac i ens vol tornar a fer passar bou per bèstia grossa.

Ens exalça tot el procés estatutari- obviant el paper quintacolumnista que ha jugat el Sr. Mas i CiU.
Ens fa la venda de l'Estatutet, com si no coneguéssim el seu sistema , que ha portat al País a punt de desaparèixer del mapa.

Sols agafant un punt dels que toca és pot veure com perd els papers.
És refereix al tema del català a la justícia ( tots sabem com ha acabat- saber català serà un mèrit per als jutges- ell afirma i és queda tant ampla: 4. Es crea el Consell de Justícia de Catalunya i els jutges hauran d'acreditar un reconeixement adequat i suficient del català.

No cal dir res més, una mitja veritat que és una tosca manipulació de la realitat. Quins collons!

Els responsables de la vaga d'aquests dies dels metges a Catalunya son els que volen estatuts, els que deixen asfixiar la Nació, els que no es planten i demanen les balances fiscals. Els d'ara i els de fa 24 anys.

I un avís per a navegants, això sols és el principi. La mamella ja esta molt espremuda i cada vegada veurem que ens costa més malviure al nostre País.

El Sr. Pujol, ell que ha estudiat Medicina, ens expliqui perquè els nostres metges han de fer vagues! I posats a explicar, que ens digui perquè desprès de 24 anys, la justícia a Catalunya no és catalana.

El gràfic es tret del Gencat

No tot és com el Món Empresarial !

2006-03-28T23:11:00.000-06:00

Ja em vist que el camp empresarial català és ben erm respecte la voluntat d'ajudar al redreçament de la Nació.

Per sort nostre no tots els camps són igual, cal destacar el mon esportiu, on moltes seleccions tenen la manifesta i clara voluntat de jugar el paper sobiranista.

També hi han persones, que amb la seva acció personal, individual i de ruptura de una situació totalment antidemocràtica per part de l'estat espanyol, marquen el camí que ens portara en aquest camp a la independència vers el segrest espanyol de l'Esport Català.

Un dels primers de tindre aquesta actitud valenta i clarament innovadora és el Senyor Raül Sabaté, campió de la prova de 400 metres llisos en els Mundials de veterans disputats la setmana passada a Linz.

Ara parlar del que el Barça és més que un club és un sentiment tronat i tòpic, gens real.
Però el que si és cert, és que les Seleccions Catalanes- i amb elles els esportistes sobiranistes- si que son més que unes seleccions esportives .

Endavant, que tot esta per fer i tot és possible !

CECOT , Ànim!

2006-03-27T23:03:00.000-06:00

He de convenir que no totes les associacions catalanes d'empresaris son curtes de vista, ideològicament castrades i mentalment dependents d'unes associacions (espanyoles)que sempre els prendran els bous i les esquelles.

Estic parlant de la CECOT i del seu president Antoni Abad.

El President de la CECOT renuncia a la Vicepresidència de la CEOE :a causa de la "falta de debat i participació" en aquesta organització empresarial. La renúncia, respon a la voluntat de continuar defensant els interessos dels empresaris catalans i espanyols "amb il·lusió, amb innovació i amb esperit positiu, crític i aglutinador". (avui)

Celebro aquesta decisió, encara que potser poden esperar asseguts .
Jo els hi suggeriria: mirin cap Europa i les associacions empresarials de llocs com Alemanya o àdhuc Portugal, oblideu Espanya- no hi ha futur-, perquè sempre les patronals pressionaran als governs contra les empreses catalanes i reflexionin sobre aquella dita tant nostra” millor ser un petit amo que un gran mosso”.

Al final, si treballen bé, potser seran uns grans empresaris!l

La CAL-Acte central

2006-03-27T07:51:00.000-06:00

VINE A L' AUDITORI !

Acte central de la campanya "PER UN FUTUR SENSE LÍMITS, PAÏSOS CATALANS",
dissabte 8 d'abril, 7 de la tarda,
Auditori de Barcelona
amb la participació de:

Martxelo Otamendi, director del diari Berria
Monique Richard, presidenta del Parti Québécois
Josep Maria Terricabras, catedràtic de filosofia UdG
Arcadi Oliveres, economista i president de Justícia i Pau

L'acte serà presentat per Anna Sahun i Roger Coma
Amb l'actuació de Feliu Ventura i la participació de Miquel Gil, Carme Sansa,... entre d'altres.

Fem sentir la nostra veu a l'Auditori!
Reserva la teva invitació aquí o trucant al 93 415 90 02 (s'organitzen autocars)
Feu-ne difusió!

Pots adherir-te a la campanya i trobar més informació dels actes a www.cal.cat/propostaestatut/

CAL
C. Sta. Perpètua, 15 baixos 08012 Barcelona
93 415 90 02
www.cal.cat

Comissions , Quotes i Democràcia

2006-03-26T22:46:00.000-06:00

Abans va ser el 3% dels permisos que finançaven els partits en el poder.
Ara “l'escàndol” hipòcrita de les quotes dels càrrecs de confiança a ERC. Fa temps les subvencions de cursos d'Unió o el cas Turisme de CiU.

Ho diré clar: La culpa és de tots els ciutadans, per seguir l'escola del Paquito, cobrar sota mà, i sense controls democràtics

Ara a Tennessee hi han eleccions dels càrrecs dels comtats (Sherif, responsables de carreteres, registrador de defuncions., comptable municipals fins hi tot Jutges estatals.
Aquest controls son els ciutadans que paguem als funcionaris i han de passar la proba del coto cada cert temps ( la mitja son 2 anys).
I també fan falta, perquè la cosa rutlli minimament entitats civils que vetllin per la democràcia i els compliments de la llei.
Per exemple: Democracy Now o l' ACLU .

Tota la resta és porqueria antidemocràtica, encara que a l'Estat Espanyol, fins que hi hagin ciutadans de segona com ara els catalans, tampoc la podem adjectivar de Demòcrata.

Seleccions Catalanes: Fets consumats !

2006-03-25T16:04:00.000-06:00

Tres noticies en pocs dies:

* Catalunya participarà en els concursos de bellesa internacionals.
* Selecció de Catalunya guanya a la final del Mundial de pitch & putt i és reconeguda com a membre fundador.

* Selecció Catalana de Futbol Sala és reconeguda per participar en competicions internacionals.

També cal destacar la consecució del .CAT amb la mateixa política:
Llegir-se bé les lleis Internacionals i anar als interlocutors vàlids de les nostres demandes , la comunitat Internacional, raonar les nostres aspiracions i buscar els recolzaments necessaris..

Cal ser seriosos i valents, sense mentalitat regionalista.

Felicito als responsables de totes aquestes iniciatives ,potser que entressin en política, segur que ens salvarien més llençols que ara!.

Queda clar que recolzaré aquestes seleccions sempre que pugui, perquè son les nostres!

Las Madres de la Plaza de Mayo i nosaltres

2006-03-24T22:40:00.000-06:00

Les Mares de la Plaza de Mayo d e Buenos Aires, son dignes d'admiració i exemple per a tota persona que defensa la llibertat, la Democràcia i lluita contra la part fosca de la vida .
Avui fa trenta anys que va començar la dictadura a l'Argentina

El més admirable i la lliçó que hem de prendre el catalans, és que fins hi tot sent dones i persones grans, desvalgudes, sense mitjans -ni econòmics , ni polítics, ni mediàtics- han aconseguit el que altres amb poder, diners, mort i influència no volien.

Cal denunciar les polítiques, les accions – com l'atac al casal Jaume I al país Valencià- els silencis i les complicitats que ens lliguen a un Estat que sols ens vol munyir.
El pròxim referèndum és un bon moment per deixar-ho ben patent davant l'opinió internacional.
I les accions han de ser innovadores, pacífiques i clares.

ETA? I què !!!

2006-03-23T23:45:00.000-06:00

A voltes penso que els independentistes catalans no tenen solució.
Tot els distreu, tot és excusa o dificultat, tot són discussions de cafè i arguments de pa sucat amb oli per no fer la feina que els hi pertoca.
Ara surt la treva permanent d' ETA.
I uns diuen què gràcies a ETA (que ens farà la feina que no hem sabut fer) ara sí que Catalunya aconseguirà decidir.
Altres embolicant la troca i en lloc de parlar dels problemes del país parlen dels rèdits que traurà Euscadi amb la dissolució d'ETA, i hem de recordar que ja porten 25 anys de beneficis.

Potser cal recordar a aquells que s'omplen la boca de Sobirania, independència, dret a decidir i autodeterminació que cal primer de tot pensar amb aquests termes en la vida diaria, què cal buscar maneres noves d'enfocar els eterns problemes , que cal ser generosos amb els companys de viatge i anar per feina.

El pati sobiranista és acomplexat, rondinaire, tiquismiquis, envejós i sobretot mandrós i poruc.

Què ETA diu que deixa la violència? .Catalunya fa segles que la va deixar!
Què el Bono diu que no som una Nació? . Ell no n'ha de dir res , ja que és assumpte nostre, ell no és català, no és de la nostra nació!

Que ens volen engiponar un estatutet i ara volen a sobre que diguem si, o no o blanc, per legitimar la seva lliberticída democràcia sols per espanyols? .
Doncs no volem seguir el joc, i per això contestem una altre cosa, cridem que no és la pregunta que cal fer!.
La pregunta que un dia no gaire llunyà ens farà la Comunitat Europea serà: Voleu l'Independència de Catalunya?.
Llavors serà el moment de dir un Sí vibrant!

Caldereta

2006-03-23T17:47:00.000-06:00

Sé que no descobreix-ho res de nou si parlo del portal RACÓ CATALA.
És un lloc de referència per moltes raons.
Navegant per les seves pàgines he trobat aquest conte didàctic i entenedor, fins i tot pels qui no volen entendre.
Gràcies al sardanista per escriure'l i per deixar-ho posar aquí.

L'estatut; de la caldereta de llagosta a la simple sopa de peix

Adéu Espanya això s'acaba

2006-03-23T00:01:00.000-06:00

El pas de l'espanyolisme real, separador, colonitzador, ignorant i maldestre.
Avar i segrestador , espoliador i mentider ha portat a la mort com a idea creïble tant l'Autonomisme com el Federalisme- del Con -federalisme ja ni somiar-hi!- de l'Estat Espanyol.
Sols és qüestió de temps, però adéu Espanya, això s'acaba.

Si voleu veure el pas de l'espanyolisme del PSOE ( cara amable ) i el PP (cara madrastra) per l'estat Espanyol, claqueu AQUÍ

Manifest Vota Independència

2006-03-22T09:55:00.001-06:00

M a n i f e s t

Vota lliure, Vota per la Independència de Catalunya

El 1979, amb el rerefons hostil dels darrers anys de la Dictadura franquista, amplis sectors de la societat catalana van considerar que l'estatut que llavors es plantejava era una eina útil per endegar el procés d'autodeterminació que es reclamava des de l'Assemblea de Catalunya, la instància popular unitària d'aquella època. Ara, quasi tres dècades més tard, els catalans i les catalanes estem abocats un altre cop a un referèndum per ratificar un nou text estatutari, però la situació política és ben diferent de la de fa trenta anys. Mai abans no se'ns havia plantejat un referèndum per aprovar un estatut havent-n'hi un altre en vigor. És per aquesta raó que avui tenim l'oportunitat històrica, el deure indefugible i la força i la maduresa suficients per a plantejar-nos nous reptes que ens condueixin cap a un futur de llibertat.
Les entitats i les persones que signem la present declaració, de diversa edat, condició i ideologia, demanem a tota la ciutadania de Catalunya d'exercir l'autodeterminació i convertir el referèndum de l'estatut en un assaig de Plebiscit per la Independència de Catalunya. Amb aquest objectiu, el dia de la propera consulta estatutària introduirem a les urnes els sobres oficials amb unes paperetes on es llegeixi «Vull la Independència de Catalunya».
Tenim la convicció que aquesta explícita reclamació obligarà a posar al capdavant de l'agenda política el nostre dret de decidir el futur del poble català, lliurement i sense tuteles alienes, i que alhora esdevindrà un referent per a la resta de territoris de la nació catalana.
Per la Democràcia i per la Llibertat: Vota per la Independència de Catalunya!

Presentació Vota per la Independència

2006-03-22T09:44:00.000-06:00

Nota de premsa

Presentació de la Campanya

«Vota Lliure, Vota per la Independència de Catalunya»

Barcelona, 22 de març de 2006

Aquest dimecres, 22 de març de 2006, a les 12 del migdia, s'ha presentat a la seu del Col·legi de Periodistes de Catalunya, a Barcelona, el Manifest de la Campanya «Vota Lliure, Vota per la Independència de Catalunya», a la qual hi han assistit diversos mitjans de comunicació i agències de notícies. L'acte de presentació ha anat a càrrec del periodista i escriptor Xavier Borràs, membre del CPC, i director d'Userda (revista de pensament ecologista).

La Campanya «Vota Lliure, Vota per la independència de Catalunya», és iniciativa sorgida d'un grup de catalans, alguns dels quals eren avui presents a la sala, que amb independència de la seva diversa adscripció política volen fer-la conèixer i promoure-la. La finalitat principal d'aquesta campanya és que els ciutadans i ciutadanes amb dret a vot puguin introduir al sobre oficial del proper referèndum de reforma de l'estatut una papereta que digui clarament «Vull la Independència de Catalunya».

Segons els ponents de l'acte, el Manifest que s'ha presentat avui no va a favor ni en contra de ningú, sinó que neix amb l'objectiu bàsic de posar a l'agenda política la necessitat de celebrar una consulta popular sobre la Independència de Catalunya al més aviat possible.

En primer lloc s'ha procedit a la presentació, a través d'una pantalla gran, que ha fet Marc Belzunces, sobre l'estudi sociopolític i la tendència del vot per la independència.

Seguidament, Toni Hermoso, ha explicat com ha estat el procés que ha confluït perquè un grup de gent, la majoria dels quals no es coneixen, es constituïssin en un grup d'acció per portar endavant aquesta iniciativa.

Tomàs Mallafré ha explicat com, des de fora de Barcelona, a la Catalunya global, és possible afegir-se a aquesta campanya i com, ja en aquests moments, s'hi estan adscrivint catalans de tots els territoris i des de l'exterior del país. S'ha palesat que moltes catalanes i molts catalans tenen ganes de participar en la construcció col·lectiva d'un altre futur possible per a Catalunya, fora de l'actual dinàmica dels partits polítics.

Lluís Estrada, del Col·lectiu 1714 i coordinador de la Campanya «Un País, una Bandera», ha aportat tres idees bàsiques, de fonament, sobre aquesta campanya.

Joan Grau, que ha exercit com a professor de matemàtica financera de la Universitat de Caraques, economista i empresari, president de Terra Alta Recycling, ha fet la lectura solemne del Manifest i ha contribuït a l'acte amb una aportació sobre la viabilitat econòmica de la independència de Catalunya, o «inviabilitat de la dependència d'Espanya», com ell ha dit.

Agustí Soler, antic regidor de l'Ajuntament de Barcelona, coordinador del Congrés per la Sobirania, ha realitzat una valoració política molt breu de l'esperit d'aquesta campanya, tot comparant-la amb la dels independentistes del Quebec.

Finalment, Enric Borràs, editor i cofundador de la Comissió de la Dignitat, s'ha referit a la campanya d'adhesions, que tot just s'ha iniciat anit i que ja compta amb la signatura de diverses entitats i més de cent ciutadans.

Més informació al web de la campanya:

www.votaindependencia.org

demanant-la a l'adreça electrònica:

info@votaindependencia.org

i al telèfon:

+34 667976517

L' Estatutet, salt endavant!...

2006-03-21T20:14:00.000-06:00

A partir d'avui, queda clar que als catalans amb dret a vot ens voldran vendre gat per llebre.
Ho faran des de tot arreu i per tots els mitjans, sense vergonya ni sentiment de culpa.

Ells s'hi juguem massa ( la cadira i la botiga) , però no caiguem en el parany, nosaltres ens juguem el nostre futur, el dels nostres fills , nets i fins hi tot potser la pervivència com a Poble.

Cal debatre què ens convé votar com a Poble, escoltant tots els raonaments i al final decidir.
Aquí ja no valen els cops de sang calenta i els pebrots .
Hem de ser freds i calculadors, pensant no en el que volem dir als espanyols sinó que volem fer nosaltres.
Ja no són temps de paraules, cal actuar , l'historia ens ho senyala.
Les paraules, com les que diu el Senyor Mas se les emporta el vent.
L'estatutet és un salt al .........buit!

Escriu el que vulguis contra l'Estatutet

2006-03-20T20:58:00.000-06:00

Escriu el que vulguis contra l'Estatutet

Com que la tensió és dolenta per qualsevol organisme i més si aquest és reconeix com a sobiraniste català, proposo que us trèieu una mica de mala baba de sobre i així anar practicant el vot per la independència

"Zapatero és el principal culpable d'aquest immens desastre de l'Estatut".

2006-03-20T15:38:00.000-06:00

Jo subscric punt per randa el que ha dit el senyor Joan Carretero, Conseller de la Generalitat de Catalunya, referent a l'estatutet i al senyor Zapatero President del Govern espanyol.

"esperaba que fuera un españolista inteligente y al final sólo ha sido un españolista demagogo". (J. carretero).

També denuncio al President Pascual Maragall com a indigne representant del poble de Catalunya i que ha diferència dels 126 anteriors presidents de la Generalitat, la dependència a un partit estranger -PSOE-, aliena i inhabilita el càrrec que detenta .

I per més vergonya fa declaracions impròpies d'un President, accepta agressions a la seva figura institucional i amenaça a consellers seus com si fos un bully d'escola , però ha de demanar permís als demès

Total, l'actual President de Catalunya és com la proposta d'Estatutet, un desori!.

La Felicitat d'ICV

2006-03-20T04:27:00.000-06:00

En el tripartit hi ha una coalició, què sens dubte va treure la loteria amb la decisió d'ERC de pactar amb el PSC.

Són els que menys critiques han rebut per part dels sectors sobiranistes del País.
Això és deu bàsicament al fet que Catalunya percep Iniciativa (antic PSUC+ Nacionalistes d'Esquerra+ alguns Verds) com un satèl·lit del Partit dels Socialistes Españols a Catalunya.

Les seves critiques a ERC no s'han fet esperar, exigint un canvi de postura del partit republicà.
Segurament tenen por de perdre , per culpa dels republicans el poder remenar cireres .

ICV ara més que mai no és una referència ni com a partit d' esquerres ni com a partit nacional català. Desprès del tripartit què els hi quedarà?

Potser és el preu a pagar per "tocar" poder real pels auto anomenats ecosocialistes.
El que ara manca és aquell sentit revolucionari contra l'opressió social i nacional dels anys 90.
Fins hi tot amb això cada vegada son més l' Unió Democràtica de Catalunya del PSOE

L'escàndol de l'estudi encarregat per la Conselleria de la Generalitat a càrrec ICV referent a la Felicitat , que ha costat prop d'uns 3.000.000 de les antigues pessetes, és una mostra més de la torre d'ivori que viuen els dirigents professionals d'Iniciativa per Catalunya.
Hi han estudis més barats sobre la felicitat, encara que el prologuista d'aquesta versió de Bertrand Russell no sembla gaire feliç.

Unes iniciatives, que tant en els fets com en les formes no duen en lloc.

CONVOCATÒRIA – RODA DE PREMSA VOTA INDEPENDÈNCIA

2006-03-17T07:57:00.000-06:00

Campanya :

«Vota lliure, vota per la Independència de Catalunya»

Dimecres 22 de març del 2006 a les 12 del migdia
Sala d'Actes del Col·legi de Periodistes de Catalunya
Rambla de Catalunya, 10 – Barcelona
Presentarem el Manifest de la Campanya «Vota lliure, vota per la Independència de Catalunya», en què reclamem al poble català que, amb el seu vot, converteixi el referèndum per la reforma de l'estatut en un assaig de Plebiscit per la Independència de Catalunya. En nom dels organitzadors de la campanya,

Agustí Soler
Joan Grau
Marc Belzunces
Xavier Borràs
Enric Borràs

info@votaindependencia.org
www.votaindependencia.org
telèfon: 667976517

Sr. Bono i Joan Crawford

2006-03-16T20:49:00.000-06:00

El Sr. Bono li deu agradar els contes, sobretot els populars de la Cendrosa i la Blancaneus.

Per això quant treu a col·lació el seu tema preferit-- les banderes-- no deixa de fer un símil entre la Madre Patria de l'estat espanyol amb la madrastra malvada que creuen el separatistes catalans.

(El ministre va repetir que "l'incomoda extraordinàriament" que hi hagi qui presenta Espanya com una "madrastra" o "dominadora", perquè el món estaria notablement incomplet sense Espanya ". )
(diari AVUI)

Jo li recordaria que per a molts catalans la seva España, no és que sigui la malvada madrastra de la Cendrosa, ni tant sols l'esposa legal de “ corasón Loco” de la Trinca , més aviat la criminal idea de les dictadures sud-americanes amb el rapte dels fills dels opositors o si és massa cru, a l'estil de la famosa actriu Joan Crawford .

Li falla la memòria al President Pujol?

2006-03-16T09:08:00.000-06:00

He llegit un article del ex- president Pujol.

Com sempre, está ben redactat i les idees són clares i pertinents. Podríem dir que és políticament correcte.

No obstant, per a mi és un document terriblement manipulador i d'una considerable mala memòria, perquè obvia que ell ha governat 24 anys seguits aquesta Nació. De la situació actual, que ell critica, en té una part important de responsabilitat.

L'idea motora dels seus successius mandats, no ha estat fer una Catalunya forta, sinó mantenir-la sota el seu control, pactant a canvi d'interessos mesquins, amb els principals agressors de la Nació.

Jordi Pujol no ha tingut una visió d'home d'estat català; ha estat un virrei al servei d'Espanya.

Jo he estat votant d'ell més que de CDC i també assumeixo part de responsabilitat.

La subordinació als interessos de la visió de l'España unitarista que ha marcat tota la política dels governs del Sr. Jordi Pujol i ara del Sr. Artur Mas sols podrà rebre, de mans de l'Història de Catalunya, l'adjectiu de President Regionalista.

I és que l'herència de la Lliga Regionalista- i de la seva figura màxima Francesc Cambó- en les files de CiU és la que és: del País fer-ne negoci.

Em sap molt greu que les paraules que finalitzen el seu article no encapçalessin els seus governs: “Defensar aquesta nació es pot fer sense por, sense complexos, sense recances històriques. Sense eufemismes." (Jordi Pujol i Soley)

Que el Llegir no ens faci perdre l'Escriure

2006-03-14T23:11:00.000-06:00

El tema important de l' Estatutet, ens fa perdre altres qüestions, tant ho més importants .

Una que ja pensàvem salvada-- el dret a participar a la Comunitat Europea en la nostra llengua-- sembla que gràcies als bon oficis dels genocides del nostre poble (Srs Josè Borrell i Alejo Vidal-Quadras), serà que no.

Vulguem o no, queda clar que fins que no fem els deures, tenim mala peça al tàler.

Molts vam pensar un cop o altre, que potser no era tant dolent anar a poc a poc, agafar solucions federalistes, cedir una mica, mirar a un altre costat , serrar les dents o pensar que ho feien per ignorància.

Si, podem somriure, els ignorants som nosaltres.

Cal des d'ara mateix, organitzar-nos d'una manera més eficient, imaginativa i trencadora. Deixant d'una vegada per totes les petites diferències que molts cops ens separa.

No podem ja tant sols denunciar les agressions que pateix la nostra nació , hem de portar als tribunals de tots tipus, aquelles infraccions de les lleis que ens perjudiquen i aquelles lleis injustes que ens maltracten.

Existeixen eines, sols cal fer-les servir.

Que el llegir no en faci perdre l' escriure !

Ramon Barnils

2006-03-14T18:53:00.000-06:00

Avui fa 5 anys de la mort d'en Ramon Barnils, he de confessar que el trobo a faltar, l'enyoro comparant aquest diaris actuals, cadenes de TV i emissores de ràdio, tot manipulat, tothom dintre de la línia, on la frase brillant i intel·ligent destaca per ser més rara que un bar petit sense fum.

Ens queda els escrits, les gravacions- -no se si son disponibles-- i sobretot els deixebles, aquella rialla sorneguera i l'exemple clar i ferm del que cal fer.
Fa uns dies va morir Francesc Ferrer i Gironès.
Per què en els moments que més necessita el nostre País d'esperits lliures , ens quedem orfes?

Emasculació ERC

2006-03-13T13:21:00.000-06:00

Persones amb el cap calent acusen al grup parlamentari de moltes coses. Jo no en sóc militant; ni arribo a simpatitzant i la defensa la deixo a aquests dos col·lectius, que segur que ho faran millor què jo.

El que sí vull defensar és el gran servei que ha fet ERC en aquesta legislatura a la Nació Catalana.
Al guanyar un pes decisori al Parlament Català, ha obligat a fer una proposta de nou estatut ( CiU potser hagués esperat uns 100 anys pel cap baix a fer-ho) ha obligat a tothom a retratar-se i hem vist--no sense angúnia--com totes les peces acaben configurant un espai polític semblant al del 1931.

Els fets de les 7 hores de Mas a la Moncloa, va trencar el mirall, el somni, l'orgull.

Amb tot, el servei és vàlid. I desprès de mentides, boicots, trampes, renúncies, “pronunciamientos”, amenaces , excomunions, etc., queda patent que la via, no tant sols autonomista sinó federal, queda inservible, i ja sols és una camama per enredar al personal.

Com deia, ERC té un problema i viu en un fals dilema:

Votar "sí" per moltes i variades raons: el país no pot suportar 2 anys més de agressió feixista. És una mica millor que el del 1979. Dir "no" no es veu com la solució, ja que CiU coalitzarà amb el PSOE i seran la temuda socioconvergència, etc...).

Votar "no", al costat del PP, contra una part de ciutadans, gens menystenible del país, abocar altre cop a la tensió paranóica del espanyolistes, donant-els temps a modificar la Constitució per pervertir el mecanisme de democràcia territorial).

La sortida és una nova via, lluny de la trampa de la negociació col·lectiva del poc del que queda, per aclaparar als negociadors i fer-los sentir traïdors al País i malalts per anar contra corrent.

La via és votar "no" a aquest estatut, sense fer-ho amb els lliberticídes del País. La via és votar "sí",volent la llibertat sense votar un estatut que és un clar exemple d'esclavitud.
El vot d' ERC i amb ella tota la societat civil que anhela el dret a decidir, és votar NUL i fer del Referèndum de L'Estatutet el primer crit col·lectiu cap a la plena Sobirania de Catalunya.

Fugint de respostes que, a part de no solucionar-nos els problemes, pignoren el futur d'aquest partit i de tot el País.

Les altres dues opcions sols seran l'auto emasculació de ERC.

Montenegritzar Espanya? Si, Gràcies!

2006-03-12T06:55:00.000-06:00

Tot un president de la Guerra, Sr. Bono, en un viatge que va fer farà cosa d'un any, va treure unes declaracions sobre la balcanització d'Espanya.
Una clara amenaça, ja formulada pel ex-President José Mª Aznar fa un parell d'anys , a les suposades vel·leïtats sobiranistes dels diferents pobles no castellanoparlants de l'Estat Espanyol.

Encara ningú ha fet una denúncia internacional d'aquets fets, deuen esperar a que hi hagi un genocidi ètnic com a Bòsnia .

El temps, treu la raó de la violència i imposa sense pietat la fermesa de la Raó. Sols cal mirar com va acabar l'actuació de la nació més clònica a Espanya: Sèrbia y els seus dirigents, perseguits per la justícia internacional, morts en Presons o fugits i amagats com a criminals de guerra.

El proper 30 d' abril, la República de Montenegro, realitzara un referènùm sobre d'independència de Sèrbia.
És a dir, desprès de l'Aznarització de la problemàtica de la Ex- República Iugoslava de Tito, a un preu de sang i foc, la gent que va aplicar les idees que te Bono de la situació de les distintes nacions dins la pell de brau, a donat com a final què Sèrbia s'ha quedat sola, vençuda i internacionalment blasmada.

Senyors espanyolistes: la política que esteu fent, sols porta a un camí, i aquest el podem anomenar, sense cap dubte: La montenegrització d'Espanya.

I els Grans empresaris catalans? Ah! N'hi han?

2006-03-10T20:30:00.000-06:00

Parlant de col·lectius, voldria esbrinar si hi han Grans empresaris catalans?. És una qüestió semblant a parlar del sexe dels àngels o de si Cristobal Colon era català o marcià.

Ara és un tal Cuevas, -a insultat als empresaris catalans i bascs- amb un passat vergonyós i què encara que és president dels empresaris espanyols, és veu que no ha creat mai cap empresa .

Però abans eren altres temes ( aconsellar a les patronals catalanes no presentar candidats a la CEOE, queixes de discriminació als concursos públics a Espanya, cavistes plorant pel boicot, etc.).

M’estic referint, no a les petites i mitjanes empreses del País, què malden per sobreviure sota tanta sangonera de l’estat espanyol, sols pel fet d’estar eradicades a Catalunya.

Sinó aquelles empreses i gestors d’entitats financeres, de serveis o fins hi tot productiva. ( Coop. de Guissona, RACC, Caixes d’estalvis diverses, Gas natural, Transmediterránea , Nestle etc.) que tallen el bacallà i donen suport a l’opressió nacional a canvi de poder fer negocis.

Ara ve la gran indignació, i obliden els centenars d’anys d’ajupir el cap ( recordem la pel·lícula La Escopeta Nacional de Berlanga. ), i actuant contra el País.. Tenen un gran problema i no és el Sr. Cuevas precisament.

Porten centenars d’anys fent igual i treuen el mateix que la resta de catalans, menyspreu, discriminació i peatges per a tot. No entenen que sempre seran "espanyoles nuevos".

Senyors , potser que mirin una mica com funciona el primer mon fora de la pandereta.
Deixin de fer el dropo i tinguin una mica d’orgull propi. Potser tenen “peles”, però de dignitat i futur cada dia menys en aquest Estat.

Periodisme Espanyol?, Mama Pooor!

2006-03-10T00:49:00.000-06:00

Dues noticies d’ahir, m’assenyalen que no podem agafar a broma la naturalesa perversament feixista i goebbeliana de certes empreses periodístiques espanyoles.
Ja no és tracta tant sols de més o menys manipulació ideològica. És una pràctica organitzada i metòdica. El famós discurs de repetir 1.000 vegades una mentida.
Un estil de mentida, què tant sols al segle passat ha fet milions de morts.

Però ara ja no sols és això:
La emissora dels “obispos españoles” LA COPE, ha introduït periodistes seus a les empreses d’enquestes, contractades per la EGM. Manipulant enquestes a favor seu i d’altres mitjans afins.

Una altre noticia de la mateixa corda és l’amenaça del famós P.J., director del diari sensacionalista El Mundo, amenaçant als que gosen utilitzar internet per fer-li ombra.

La pregunta del milió és: Qui té el valor de lluitar contra aquestes pràctiques clarament pre-demòcratiques i feixistes ?

La propina: Quan els periodistes i els mitjans, què no són goebbelians, tindran els “peb..ts” d’enfrontar-se a aquestes pràctiques?.

Blasmem als polítics professionals amb raó, però també caldrà demanar responsabilitats a altres col·lectius.

A altres contrades tenen aquesta eina, potser ens caldria?

Fontserè, Casaldàliga i Pla

2006-03-09T17:44:00.000-06:00

Aquests dies, son noticies els catalans universals – que deien fa unes dècades- Carles Fontserè, i Pere Casàldaliga.

El Carles Fontserè ha complert 90 anys, ja sols per això caldria celebrar-ho.
És tot un exemple com patriotes nostres, amb grans qualitats humanes i professionals, no renuncien mai a la lluita per la llibertat, sobretot si és tracta del seu Poble.
Vilaweb en fa una edició especial i TV Vilaweb ha fet un vídeo.
Per molts anys Senyor Carles Fontserè, sempre estarem en deute!.

El Bisbe Pere Casaldàliga, que va néixer el 1928 a Balsareny , és bisbe emèrit de la prelatura de São Félix do Araguaya (Mato Grosso, Brasil).
És un defensor de la Teologia de l’Alliberament, dels indígenes i dels pobres .
El seu exemple de valentia i coherència en el que predica , és una denúncia diària a l'oligarquia catòlica d'arreu.
Avui ha rebut el Premi Internacional Catalunya. Entrevista.
Felicitats Senyor Bisbe!.

Un altre català , universal sobretot per la Cultura Espanyola és Josep Pla , (aquí podria posar-hi Salvador Dalí, Eugeni d’Ors i d’altres de menor significació pública) , el podriem titllar de "converso".

Tots tres personatges tenen elements en comú.
L’ Història del País on van néixer ha estat la mateixa, la personal ha fet que cada un hagi actuat d’una manera diferent, en la qüestió nacional .

Els dos primers , amb la consciència de catalanitat diferent, no hi ha l’auto odi d’en Pla.

És molt clarificador aquest article de Salvador Llàtzer sobre els Conversos (per entendrens, botiflers) i d’aquesta manera podem entendre el perquè de Boadelles i de Carreres, ara i sempre.

En una Catalunya ocupada sempre tindrem aquest tipus de catalans, universals o no.

Votar no és fàcil? ( V )

2006-03-08T20:03:00.000-06:00

Votar Independència a l’Estatut del 2006
(substituir nul per el que vulguis).

Votar Nul no és una acció fàcil.
Cal veure molt clar el que un vol a la llarga. També hi ha una qüestió prèvia important:
Voler que el nostre País pugui decidir lliurement, per sempre més el seu Futur.
No és un vot per regionalistes ni caps calents.

Aquesta acció hi podem posar el nom de Sobiranisme , Dret a l’Autodeterminació, Independentisme, Federalisme ,etc.

L’idea clau per valorar l’acció del vot Nul, és que no vol respondre a la pregunta que planteja el referèndum.
Al negar l’actual Estat, la possibilitat de convocar referèndums per l’Autodeterminació de Catalunya, el Vot Nul s’apropia de la present consulta, i al ser una acció col·lectiva ( com ho era la Manifestació del 18-F), obvia la qualitat tècnica que li atorga la llei espanyola a aquest vot i per Se , és converteix en un plebiscit públic d’aquesta posició ( volem decidir, som una nació ).

Te moltes altres virtuts i sols una exigència: ser molta gent.
Però si no som molts els que no volem cap tipus d’estatut, volem l’independència, i el dret a respectar el Parlament Català, ja no sé de que parlem.

Serveix:

. 1-Per trobar-nos i manifestar-nos junts,
· 2 - Posa en evidència els feixistes i no els hi dona opcions de manipulació.
· 3 - Per denunciar als partits polítics claudicants.
· 4- per deixar penyora que no hi haurà un altre nou estatut, el pròxim pas serà un referèndum d'autodeterminació.
· 5- No va contra cap opció a favor de Catalunya.
· 6- Trenca el mecanisme limitador de l 'autonomisme.
· 7- És provocador, festiu i lliure.
· 8- No enfronta als catalans.
· 9- Defuig de la pinça dels espanyolistes.
· 10- És coherent i ens obre les portes cap a la Llibertat, ja que saboteja la lògica perversa del regionalisme.

Per ser efectiu no ha de ser una acció individual. Ha de ser organitzat com una insummisió pacifica a l’ocupació des de fa quasi 300 anys.
Si aconseguim aquestes condicions ( molts i organitzats), Jo Votaré el Vot per l’Independència. VOT NUL

Votar no és fàcil? ( I V )

2006-03-08T19:26:00.000-06:00

No Votar a l’Estatut del 2006

L’abstenció, sota mil excuses , sols és la política de l’estruç.
Abstenir-te és com si et roben la cartera i en lloc d’intentar salvar-la , mires cap a un altre costat.
No perdérem més temps amb l’abstenció.
Com diuen: No s’ha escrit mai res dels covards!.
(parlem d'un Estat no Dictàtorial i en un Referèndum com el de l'Estatut)

Votar no és fàcil? ( I )

2006-03-08T16:07:00.000-06:00

Votar SI a l’Estatut del 2006.

Els partits que donen el Sí a la proposta sortida d’un sopar amb el Zapatero i CiU, són a Catalunya : el PSC (IC-satelit PSC) i CiU .

Si jo volgués un estatut, tampoc votaria aquest, ja sigui per la trajectòria vodevilesca del seu naixement, com pel cost social, econòmic i visceral que ha costat.
Parlem clar, aquest estatut- familiarment "estatutet"- no és aigua clara.
Ja hem vist al Sr . Artur Mas, en el programa d’en Bassas, com dóna xecs en blanc al primer que l’apressa una mica.
Però jo més que voler, necessito ser un ciutadà normal en un país normal.
Res de l’altre món: el mateix que té un senyor suec o un d’Extremadura o de Malta i fins i tot em conformaria a ser andorrà.

Votaré SI?

Un taló en blanc? De cap manera. No el puc donar, ni que ho volgués treure un dentista.

Votar no és fàcil? ( III )

2006-03-08T12:59:00.000-06:00

VOTAR NO A L'ESTAUT DEL 2006

Votar NO és una altre opció.
Tal com portem la processó, el NO és una opció força atractiva. Tenim sobrades raons per dir No. Ja ho deia en Raimon fa una colla d’anys.

És un fer instintiu, què desprès de tants sofriments, fracassos, renuncies, pèrdues, dius: Prou NO en volem més.
Però ( si, sempre hi ha un però com a mínim), no podem obviar que el referèndum no pregunta: Voleu que Catalunya segueixi formant part de l’Estat Espanyol?

El Referèndum sols dona l’oportunitat de respondre si volem aquest estatut en concret ( estatutet pels amics) o no. S’entén que si diem que no, l’opció és que ens quedem tal com estem o en podem demanar un altre Estatut , possiblement més raquític( jo ja l’anomeno Estatutillo o Estatut per anar per casa) tinguem en compte que del de Núria al de Sau ja vam perdre tota una bugaderia.

També hi ha altres qüestions que voldria que consideréssim.

La primera i més important, és que votar No ens mantén en el mateix bucle de la discriminació de l’Estat Espanyol. No hi ha sortida, com a molt podem dir Estatutet v.0.1, Estatutet livecd. 1.269. Així fins que l’últim català el posin junt amb el primer, al museu de Taltaull.
És curiós la fal·lera de la gent que són independentistes van legitimant els referèndums de la nació que els oprimeix.

Una altre raó per no agafar el No , és què ens enfronta entre catalans- ja sé que no és una qüestió nova, però ara l’enfrontament ja no serà entre partits sinó entre dues maneres d’entendre el país.
Si guanya el Sí, els del No estaran emprenyats, dolguts i divorciats amb la resta de compatriotes que no ho veuen igual que ells. Una ridícula “guerra civil”.
Si guanya el No, els del Si carregaran als del No i els hi diran responsables de tots els mals començant pel diluvi universal o l’aparició del Julio Iglesias.

Crec què l’objectiu per els ciutadans que volem viure en llibertat, no és ni un bon o mal estatut , és tota una altre cosa i votar dins dels paràmetres del referèndum és com jugar a futbol al pati de l’escola en lloc de voler-ho fer a primera divisió.
Els regionalistes que votin un estatut. Els federalistes i els independentistes , l’única via és la sobirania.

Un altre punt que m’allunya del No- malgrat que el cor esta d’acord en dir No-. Es que com tots sabem, l’únic partit a Catalunya que ha dit NO, és el PP. Ara amb l’ajuda d’en Boadella i Cia.
Ells porten molt de temps dient NO, ells necessiten el No- per anular tota possible millora i demostrar als espanyols com ens han de tractar- perquè fem bondat.
Si surt majoria de No, qui podrà dir , enfront de tota la Mass medià espanyola que no és un NO espanyolista?.

No puc amagar que queda una variable important per resoldre els meus dubtes sobre el No.
Falta saber quina posició prendrà l’únic partit parlamentari que no ha cedit als xantatges espanyolistes- els possibles errors no mouen molins- ERC, així com les diverses Plataformes cíviques que han rebutjat la desfeta de les 7 hores a la Moncloa.

El que si tinc clar, és que caldria un debat a fons, seriós , lluny d'actes fratricides , el debat que van fer els patriotes catalans en el setge de Barcelona i d’altres poblacions en el 1714 o més lluny la dels Segadors de 1641.

Votar no és fàcil? ( I I )

2006-03-07T23:54:00.000-06:00

VOTAR BLANC A L'ESTAUT DEL 2006

Sobre el vot en blanc es pot dir el que es vulgui, tant serveix per un fregit com per un arrossejat.
La veritat és que el Vot Blanc és com aquell cantant ( una mica boig i amb tupè),que diu que és de BCN però no català.

La trista realitat es que votar en blanc es no dir res. Ni sí ni No ni Aneu a la Merd...!
Per il·lustrar-ho crec que la foto ho deixa clar.

Votarè Blanc?

Mai! Tinc el dret a decidir i l'obligació a lluitar

Votar no és fàcil?

2006-03-07T18:54:00.000-06:00

Em pregunto mirant ara amb una certa perspectiva si això dels Estatuts (siguin amb nom de Verge, de pantà o vergonyant) paga la pena?.
He de reconèixer que l’estatutet m’ha ajudat com cap altre a veure tota la panoràmica del forat on és la nostra nació des de fa 293 anys.

Ara, encara amb insults, discriminacions, difamacions, enganys dels nostres “socis” en el passaport , ens donen més feina.
Ara cal votar si volem un estatut que s’han fet a la seva mida i han blasmat el del nostre Parlament.
No cal fer-nos més mala sang, l’estatutet servirà per a mi i molts altres compatriotes per deixar-nos de miratges del federalisme amb els espanyolistes, , ara tot és molt més clar i desprès de les vacances pagades, ens cal moure fitxa.

Quin és el millor vot per al meu País?

Potser entre tots ho podem esbrinar en veu alta.

Primer veurem la llei en qüestió ( cal destacar que si algú crida massa, es pot aturar i eliminar la consulta, curiós oi?).

LEY ESPAÑOLA DE REFERÉNDUM

Les opcions, encara que els juristes- segur que tenen les seves raons- sols contemplen tres supòsits( Si-No- Blanc) , nosaltres, amb ja uns quants referéndums a l’espatlla, afegirem un altre, el Vot Nul.

Islamisme i Totalitarismes

2006-03-06T23:03:00.000-06:00

Dotze intel·lectuals- entre ells Salman Rushdie- han presentat un Manifest en el diari danès que va publicar les caricatures de Mahoma.
Contra els totalitarismes diuen els signants .
Hi estic totalment d’acord i també ho signo.
Però no estic gens d’acord en que el feixisme, el nazisme , l'estalinisme i el franquisme( sense oblidar l'ultracatolicisme ) s’hagi superat.

També no cal confondre Islamisme amb Islam.
Mentre existeixin pobles com el nostre – i centenars d’altres- que no tenen el dret a decidir, el totalitarisme ( encara que és pinti de demòcrata) no s’haurà superat.

Manifest: tots junts contra el nou totalitarisme

Després de superar el feixisme, el nazisme i l'estalinisme, el món topa ara amb una nova amenaça global de totalitarisme: l'islamisme.

Nosaltres, escriptors, periodistes, intel·lectuals, fem una crida a la resistència als totalitarismes religiosos i en favor de la llibertat, la igualtat d'oportunitats i el laïcisme per a tothom.

Els incidents recents motivats per la publicació dels dibuixos sobre Mahoma als diaris europeus demostren que és necessari de lluitar per aquests valors universals. Aquesta lluita no es podrà guanyar amb armes, sinó amb idees. No es tracta d'un col·lisió de civilitzacions, ni de la dicotomia entre Oest i Est de què som testimonis, sinó d'una lluita global entre els demòcrates i els teòcrates.

Com en tots els totalitarismes, són la por i les frustracions que alimenten l'islamisme. Els predicadors de l'odi apel·len a aquests sentiments per forjar escamots destinats a imposar un món menys lliure i més desigual. Però nosaltres diem amb fermesa i claredat: res, ni tan sols la desesperació, no justifica l'elecció de l'obscurantisme, el totalitarisme i l'odi. L'islamisme és una ideologia reaccionària que liquida la igualtat, la llibertat i el laïcisme onsevulla que sigui present. El triomf de l'islamisme sols ens pot conduir a un món de dominacions: la dels homes sobre les dones; la dels islamistes sobre tots els altres. Per combatre això hem de reafirmar els drets universals de la gent oprimida i discriminada.

Rebutgem el 'relativisme cultural', que consisteix aacceptar que els homes i les dones de la cultura musulmana poden ser privats del dret de la igualtat, la llibertat i el laïcisme en nom del respecte a les cultures i tradicions. No pensem renunciar al nostre esperit crític per por de ser acusats de 'islamòfobs'; aquest és un concepte desafortunat que confon la crítica de l'Islam com a religió amb estigmatitzar-ne els creients.

Demanem que s'universalitzi la llibertat d'expressió i que, així, l'esperit crític es pugui exercir a tots els continents, contra els abusos i els dogmes.

Apel·lem els esperits democràtics i lliures perquè facin que el nostre segle sigui el de la il·luminació, i no pas el de l'obscurantisme.

12 signatures

Ayaan Hirsi Ali
Chahla Chafiq
Caroline Fourest
Bernard-Henri Lévy
Irshad Manji
Mehdi Mozaffari
Maryam Namazie
Taslima Nasreen
Salman Rushdie
Antoine Sfeir
Philippe Val
Ibn Warraq
(font Vilaweb)

Estatut NUL

2006-03-06T13:24:00.000-06:00

Ja no és temps de plorar, ni fer escarafalls ni dir-ho a la mama.
A hores d'ara, tothom amb cap i que vulgui el millor pel nostre País, ha de tindre clar que després de l'Estatutet ja res tornarà a ser igual.
Ja ningú pot dir que l'autonomia o el federalisme és cap sortida per a Catalunya.
Ara toca pencar. Portem 25 anys de vacances pagades pels partits polítics, i així ens va.
El 18-F marca la ruta. El VOT PER L'INDEPENDÈNCIA no entra en el joc autonomista i utilitza els recursos de l'estat opressor, que ens ha de servir :

1-Per manifestar-nos,
2 -Per trobar-nos,
3 - Per denunciar als partits polítics claudicants.
4- per deixar penyora que no hi haurà un altre nou estatut, el pròxim pas serà un referèndum d'autodeterminació.
5- No va contra cap opció a favor de Catalunya.
6- Trenca el mecanisme limitador de l 'autonomisme.
7- És provocador, festiu i lliure.
8- No enfronta als catalans.
9- Defuig de la pinça dels espanyolistes.
10- És coherent i ens obre les portes cap a la Llibertat.

Tot esta per fer i tot és possible!

Vota per la llibertat

Avui Festa!!!!

2006-03-06T00:43:00.000-06:00

Avui no parlarem del genocides, ni dels mentiders, ni regionalistes, ni ...dels Oscars.
Tampoc dels temes de l’ estatutet, del referèndum, del plebiscit per l’Independència de.....Montenegro, del PP, dels feixistes que és el mateix, etc., etc, etc.

Sols dues coses divertides:

La primera, suggereix el company d’aquest blog, d’ajudar al Sr. Mena Aguado a guanyar el premi que dona l’organització civil “Opendemocracy”.

L’altre cosa és proposar-vos fer minipel·licules referent a temes actuals del que vulgueu.
Com a mostra i per millorar-les , aquí teniu aquestes dubtoses , demagogues i difamatòries produccions imperioespanyolistes.

Rumbo a la compra inteligente (como mentir jodiendo al que curra) .
reirse del ocupado (difama , que algo queda)
aprendiz de Goebbels (si cuela, cuela)
Se cree el ladron son todos de su condición (complejo de juan sin tierra).

Avui fem festa, per què quan el mal ve d‘Almansa, cal posar-se les piles!

Torito

Vol de la gavina

Quan el nom no fa la cosa

2006-03-04T21:00:00.000-06:00

No vull estendrem massa sobre en Boadella i cia.
Als 16 anys ja vaig fer accions per la llibertat d’expressió, no va ser per el bufó de la cort sinó com molts van fer, pel País.

No ens hem d’ amoïnar si són molts o pocs (seran els que són, funcionaris ocupants, invasors de coll blanc o botiflers de fa 8 generacions. Alguns amagats en partits com el PSC, IC o CDC, abans PP o PSOE, amb monobilingües com el Forum Babel i gent racista com l'Anglada

Ells sempre han estat aquí , abans infiltrats, insidiosos, sembrant mentides a tort i a dret.
Ara s’han presentat en un teatre. Uns 1.500 diuen que hi han anat, sols de funcionaris en institucions estatals ja en son més a Catalunya, no parlem ja de militars o guàrdies civils.
Tenen grans padrins ( diners, mitjans de comunicació, influència, etc), no és un partit d'ideologia, és de "peles".

Sols una cosa no hi estic d’acord, no és poden anomenar Ciutadans de Catalunya ni Ciudadanos de Cataluña. Com sempre intenten apropiar-se del que no és seu.
Aquest nom que han triat tant alegrement, no fa la cosa, no els descriu i al final ens manipulen a tots.
Jo crec què un nom amb llarga tradició i un toc de modernitat, una mica friki que diuen ara:

Neolerrouxistes o Unionistas a Cataluña

PP : Viva la Muerte

2006-03-04T15:25:00.000-06:00

Es increïble la falta d’escrúpols i el mínim sentit del pudor d’aquesta gent del partit popular!.

Queda confirmat si mirem les hemeroteques, que el govern del Sr. Aznar va parlar amb gent d’ ETA.

El Sr. Mayor Oreja, afirma tant tranquil que ETA volia negociar la treva el gener de 1998 i el PP s’hi va negar.

Ja queda clar que trafiquen amb els seus morts i els dels altres per aconseguir els seus objectius polítics. Però explicitar-ho tant!

Ara cal que els familiars de les víctimes de ETA a partir del 1998, es preguntin si el govern d’Aznar hagués actuat amb vistes de resoldre el conflicte,(com fa Anglaterra , França, Israel, Itàlia,, Guatemala, El Salvador, etc.). possiblement estarien sans i estalvis.

El Partido Popular, com Millan Astray crida : “Viva La Muerte”

EL NOVIO DE LA MUERTE
Nadie en el Tercio sabía
quién era aquel legionario,
tan audaz y temerario
que a la Legión se alistó.

Nadie sabía su historia,
mas la Legión suponía
que un gran dolor le mordía,
como un lobo el corazón.

Mas, si alguno quién era le preguntaba,
con dolor y rudeza le contestaba:

Soy un hombre a quien la suerte
hirió con zarpa de fiera,
soy un novio de la muerte
que va a unirse en lazo fuerte
con tan leal compañera.

Cuando más rudo era el fuego
y la pelea más fiera,
defendiendo a su bandera
el legionario avanzó.

Y sin temer al empuje
del enemigo exaltado
supo morir como un bravo
y la enseña rescató.

Y al regar con su sangre la tierra ardiente,
murmuró el legionario con voz doliente:

Soy un hombre a quien la suerte
hirió con zarpa de fiera,
soy un novio de la muerte
que va a unirse en lazo fuerte
con tan leal compañera.

Cuando al fin le recogieron,
entre su pecho encontraron
una carta y un retrato
de una divina mujer.

Aquella carta decía:
"Si algún día Dios me llama,
para mí un puesto reclama
que a buscarte pronto iré."

Y en el último beso que le enviaba
su postrer despedida le consagraba.

Por ir a tu lado a verte
mi más leal compañera,
me hice novio de la muerte,
la estreché con lazo fuerte
y su amor fue mi bandera

No t'enganyis, és el fascismo!

2006-03-04T03:10:00.000-06:00

L'estat espanyol és fascista. Així de clar i castellà.
Quan en un partit parlamentari , el seu president d'honor Sr. Manuel Fraga Iribarne, titlla a colpistes condemnats per la justícia de: "personas , sin duda, llenas de buena voluntad" i la maquinaria de l'estat , altres cops tant diligents, no actuen d'ofici d’això se'n diu prevaricació, suport al colpisme i deixadesa en les seves obligacions.
Quan un ministre de defensa, sr. Bono defensa els colpistes, això és feixisme.
Quan és justifiquen actes de barbàrie i espoli, això és feixisme.
Quan no és mesura a tots els ciutadans per la mateixa vara de medir, això és feixisme.

Quan la premsa espanyola , no veu en aquestes declaracions res d'especial, i res no s'ensorra, ens indica què els mitjans de comunicació o son còmplices o estan atemorits. Això és feixisme.
La gent, la bona gent que ara parla tothom, és pensa que en Hitler, Franco, Stalin, Mussolini, Pol Pot van sorgir per generació espontània.
Aquestes misèries humanes les va crear la bona gent, amb renúncies, amb la por, amb la complicitat.
"Vencereis pero no convencereis" que deia Miguel d'Unamuno
vigilem que no tornem a pagar un altre cop un preu semblant.

Ni Si ni No , VOT NUL

2006-03-03T00:02:00.000-06:00

L'Estatutet ja és donat i beneit.

Per els catalans què volem un País lliure, ser ciutadans de primera, donar un lloc millor per als nostres fills, en definitiva poder decidir què volem ser i fer. Tenir realment el dret de decidir, ara s'apropa el moment de la veritat.

A partir de la manifestació del 18-F, ens hem de començar a moure amb la forta convicció de què l'única sortida pels mals de Catalunya és aconseguir la Sobirania.
En el referèndum sobre l'estatutet, cal votar cap aquesta fita.

La resposta imaginativa, lúdica, lliure. Què no ens lliga al xantatge dels espanyolistes, ni a la vergonya dels regionalistes ni ens uneix als feixistes del PP.

VOT NUL CONTRA LA VERGONYA

Carta a un sobiranista català qualsevol

2006-03-02T18:06:00.000-06:00

sobirania
F DR/POLÍT/HIST Qualitat del poder polític d'un estat o d'un organisme que no és sotmès a cap altre poder. Sobirania popular. Sobirania nacional.
Benvolgut desconegut:

M'has de perdonar l’atreviment , sols voldria compartir amb tu, què tens els mateixos desitjos per al nostre poble, de dos pensaments que fa dies, millors dir, anys que em fan barrinar.

Que ens cal als catalans per recuperar les llibertats perdudes? Que ens cal per ser ciutadans normals en un País normal?

A partir de l'estatuet tot ha quedat clar per a mi.
El nostre país (i aquí hi cap tot – Catalunya , PPCC, etc - el que consideris la nostra nació), necessita que els sobiranistes no perdin més temps amb enganyifes, en distraccions.
Deixem als sucursalistes, botiflers, regionalistes, que facin el seu camí (competències, serveis estatals, polèmiques, insults )un sender que sempre serà marrada per a nosaltres.
Dediquem els nostres esforços a nivell personal i col·lectiu a refer la nostra terra (en associacions de tot tipus, a la xarxa, als barris, etc.). Però sempre mirant amb intel·ligència quina és la meta i fugir de polítics professionals, que és venen per diners i influencia.

Perquè som febles?

El segon punt és : no més caínisme.
Tothom que sigui sobiranista te que tindre l'objectiu clar i encara que el veí ho faci una mica diferent, mai ha de ser el nostre enemic- recordeu el poble kurd, palestí o iraquià que en gran part , la seva desunió és la seva gran feblesa.

La lluita necessàriament ha de ser transversal i ara no compta per a res com volem que sigui el nostre país en un futur ja lliure- això ja és decidirà democràticament al seu moment-.
Ara l'objectiu és un de sol i clar : ser ciutadans lliures en un País lliure.

Hem de ser imaginatius, per exemple podem no seguir el joc dels regionalistes i sucursalistes, al referendum de l'estatut, VOTAREM NUL. No ajudarem als del PP amb el no, ni col·laborarem amb un sí amb aquells que sols volen ser colonitzats eternament.

Com deia Martí i Pol:

TOT ESTÀ PER FER I TOT ÉS POSSIBLE

Posem-nos dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible".

Teu,
Badó

Zapatero no és Ghandi !

2006-03-01T19:44:00.000-06:00

El president de l'Estat Espanyol no és Mahatma Gandhi, és fill de la seva tradició.
Els espanyols com ha societat mai han reconegut als altres, no tenen un tarannà democràtic i sols coneixen la suma aritmètica de la Democràcia, obvien les altres regles que tenen els pobles amb una ètica profunda de la llibertat i la justícia. Els seus genocidis son coneguts arreu i ara per exemple els indis de Bolívia tornen a decidir el seu destí, els demòcrates espanyols se'n foten.

El senyor Zapatero no és Mahatma Gandhi i segurament no el coneix. Gandhi va ajudar a aconseguir que els pobles de la Índia s'autodeterminessin de l’ Imperi britànic, sense violència, mostrant als colonitzadors l'horror que causaven, l'injusticia que conreaven.
L'estimat Mahatma Gandhi segurament ves fracassat amb una lluita semblant amb l'Imperi Espanyol.
Amb tot senyor Zapatero , vostè que sols governa a favor d'una part de l'Estat, no pot decidir qui té o no te dret a l'autodeterminació.
Perquè tots els pobles la tenen,.
No és una cosa què es concedeix com per exemple un estatut-abalori a una reserva de colonitzats!

Hem perdut els origens...

2006-02-28T22:52:00.000-06:00

Com deia el poeta i cantant Raimon: "Qui per els orígens per l'identitat".
Els ciutadans del Principat som culpables de no acceptar unes tesis que veien el que sabien el nazis( mapa nazi abans del 1939), no tenim cap dret a ignorar.

Per una mal entesa prudència i neutralitat, hem deixat als altres conciutadans de parla catalana a l'estacada més d'un i dos cops.
Entenen el país com una confederació o com un país federal, els Països Catalans tenen un lligam que des de Catalunya ja no podem obviar més.
Fins hi to els nostres botxins del PP també ho te clar.
Hem de sumar totes les sinergies , i com el Pi de les tres branques mirar cap a la llibertat del nostre poble.

¡ Porqué Chaves lo quiere y el PSOE y el PP lo consienten!

2006-02-28T18:23:00.000-06:00

La nació andalusa porta segles d'explotació i empobriment per part de les oligarquies espanyoles
L’èxode masiu els anys 50 als 70 cap a Catalunya és una prova clara de l'explotació en que vivien al seu país.
Ara els anomenats socialistes -obrers- espanyols ( la O la podem treure tranquil·lament), al poder fa molts anys a Andalusia (d'andalusos potser sols tenen l’accent i també caldrà plantejar si els seus iguals a Catalunya els hi passa el mateix i sols tenen accent català), han anomenat a la Duquesa de Alba, hija predilecta de Andalucia i als camperols sense terra, que han protestat, els han farcit de cops de porra.

Com deien els anuncis intoxicadors del PP "andaluz???":
¿Sabes que la Junta de Andalucía ha nombrado a la Duquesa de Alba, Hija predilecta de Andalucía?
¿Y porqué?
¡¡Por robarnos desde hace muchos siglos. Y Chaves lo quiere y el PSOE y PP lo consienten !!

Espanya de Pandereta

2006-02-28T09:16:00.000-06:00

La manifestació a Madrid de l'Espanya cañi i eterna, la negra, la de l'odi ,la real!

LA GENOCIDA

TRAFICAR AMB ELS MORTS

2006-02-26T04:04:00.000-06:00

AV(B)T
Asociación de las víctimas (buenas) del terrorismo.

Perquè hi han víctimes i víctimes...

(tret d'aquí)

Crida als sobiranistes

2006-02-25T19:58:00.000-06:00

L'estatuet i tot el que ha passat- no m’estendré ja que tothom ho ha viscut -, ha estat una excel·lent oportunitat per Catalunya.
El panorama s'ha aclarit, el decorat de cartró pedra ha quedat en entredit, i ara tots copsem amb agror que els 23 anys anterior eren comèdia.
Aquests dos últims anys, s'han evidenciats coses increïbles i mites abans inamovibles ara estan esfeligarçats per tot arreu.
La via autonomista queda clar que sols porta a la destrucció del nostre país, fins hi tot si l’adjectivéssim de federalista, veiem que tot son miratges, enganys d'obres xineses, conills trets de la màniga.
També ha quedat clar, quin companys d'estat tenim- com ens tracten, com saben que som sols membres d'una comunitat colonitzada, ciutadans de segona , sense els mateixos drets que ells- ara ja no hi entren ni els atenuants de que abans eren els feixistes. Ara sabem que “izquierdas i derechas” és el mateix- L' únic que ha defensat la nostra nació ha estat en Santiago Carrillo, excepció que confirma aquesta regla mai volguda saber.

També ens hem hagut de assabentar que els mitjans de comunicació tan els fets a Catalunya com a la resta de l'estat exceptuant algunes excepcions (Vilaweb, Avui, El Temps, naciodigital, etc) no expliquen la veritat i manipulen els fets a favor d'interessos bastards.

Una altre realitat apresa és que els regionalistes no van desaparèixer desprès de la guerra i que ara tenen unes lletres, que fins fa poc creiem sobiranistes, però tot era un engany, ens feien perdre el temps i les forces, unes actituds que mirades fredament només tenen l'adjectiu de quintacolumnistes. Aquest partits, ara ja sense dissimular son CDC i UDC., son hereus d'en Francesc Cambó. També han quedat sense màscara els sucursalistes i un partit que és considera pur -IC- però ara és veu que el poder l'ha enganxat i a tot diu amén.

Ara ja no és moment dels partits- encara que tenen la seva tasca -. A partir del 18 de Febrer de 2006 , la feina és de tot aquell qui vol la sobirania del nostre país. Ja decidirem després com voldrem pintar la casa de tots, però ara hem de recuperar casa nostra i poder decidir.
ERC te les seves virtuts i mancances, no és una crida cap a ella, sinó una crida als sobiranistes de Convergència i dels socialistes de Catalunya, perquè trenquin les cordes que els allunya del seu sentiment i s'organitzin en la societat civil o en un altre partit realment sobiranista i no col·laborin amb els que no volen la llibertat de la nostra terra i la nostra gent.

Fariseus !

2006-02-24T19:27:00.000-06:00

La jerarquia de l’Església Catòlica espanyola te unes greus mancances, no ja de l'esperit de Jesús de Natzarè, sinó del més mínim concepte del que són els Drets Humans, la Democràcia etc.
De casos a partir de l'emperador Constantí n'hi ha per omplir una Història Mundial dels Horrors.
Avui, en el segle XXI, per a la Conferencia Episcopal Española no ha passat el temps.

L’Església Catòlica Española sols ha de pontificar pels seus feligresos.
Ha de tenir cura dels pobres i dels necessitats, etc .
Si un senyor empresari Bisbe fa mobing a un sacerdot que treballa per ell- no és una qüestió eclesiàstica- Deu ja el castigarà- sinó estrictament laboral i de drets de la persona.

Els bisbes espanyols haurien de plegar de bisbes i posar-se en partits polítics- segurament podrien crear un de nazionalcatolicisme, tant en boga fa 70 anys.
Però no s'han de posar com a bisbes- com a ciutadans a seques , com els demés- en un regne, que com deia el Mestre " el meu Regne no és d'aquest Mon" o" A Deu el què és de Deu i al César el què és del César".

Resumin senyor bisbes de la Conferencia Episcopal Espanyola: Sou uns FARISEUS(sobretot la 2ª accepció de la paraula) fariseu -ea

1 M i F JUD Individu d'un grup religiós del judaisme del segle II aC, observant escrupolós de la Llei i d'un nacionalisme extrem.

2 ADJ i M i F Hipòcrita.

Aznar i les FAES

2006-02-23T20:43:00.000-06:00

L'expresident José Mª Aznar te un passat com tothom.
El seu passat es força variat. Com les modes va passar de ser un cadell franquista i arribar a llocs d'un cert poder ,a tirar a la cara del món - ho diu ell no nosaltres- què és el paradigma de la democràcia a l'estat espanyol i a mig món.
Desprès de vuit 8, amb un comportament dispar- amb minoria semblava un demòcrata que parlava català a l'intimitat; amb majoria absoluta , un absolutista total, què va portar a la guerra un país sense preguntar a ningú i va manipular una carnisseria terrorista ( 11-M) pels seus interessos electorals.
S'ha muntat una paradeta, suposo que és un bon altaveu estil "experiment Goebbels". L'invent és diu "Fundación para el Análisis y los Estudios Sociales", pels amics FAES .
Sembla un camí llarg el que ha fet el JoseMari, una evolució encomiable, digna d'estudi i sortir a les enciclopèdies.
La FAES no acaba d’anar prou fina amb això dels estudis, és veu que l’Aznar ha anat a Mèxic, però cap del seus estudiosos no l’hi ha dit què és un delicte al país Asteca, que un estranger entri a la política interna del país.

Però potser tot és un miratge, perquè va començar a FAlange ESpañola i encara hi és.

23-F

2006-02-22T21:21:00.000-06:00

Avui fa 25 anys d'un cop d'estat a l'Estat Espanyol.
Potser mai es podrà escatir realment el nom de tots els implicats i totes les trames que és van amagar.
El què si sabem, és que aquell cop d'estat en el fons va triomfar. Podriem fins i tot sugerir què van ser dos cops, un de teatral i altre encobert. A partir d'aquella data, la Democràcia real va anar reculant fins els dies d'avui.
És molt simptomàtic l'article 8 de la Constitució espanyola vigent, així com totes les loapes, el funcionament del sistema judicial etc.

Ara potser cal reformar la Constitució del 1978 o al menys denunciar el seus punts més totalitaris i feixistes als tribunals de la comunitat Europea, al Tribunal de la Haia o a qualsevol jutge d'un altre país amb més pedigri democràtic.

Ah!, per si no ho sabeu, el titella de torn, ex-tinent coronel de la guàrdia civil, Sr. Antonio Tejero, no ha canviat gens! De fet igual que Espanya.

so original dels fets

President de Catalunya

2006-02-22T00:43:00.000-06:00

Qui vol ser president de Catalunya ha de saber que la mesura en que serà jutjat no és la de persones àvides de fama, titols nobiliaris forasters, honors i diners.
La mida és la de Presidents com Francesc Macià, Lluís Companys, Josep Irla.
L'anhel d'un President de la Generalitat, ha de ser el mateix què els del primer període (1359-1714) un total de 121 què eren la màxima autoritat del país.

El President Maragall ha de pensar si és deu més als socialistes espanyols o a l'institució què ell s'ha compromès davant del poble de Catalunya a representar i a defensar?.

Els seus l'han traït, s'ha de refiar d'un altre partit.
Ara més que mai te l'ocasió de fer justícia a la seva nissaga i sortir als llibres d’història com el president de tots els catalans, com un dels grans presidents.
Dignitat senyor president, dignitat!

Mercaders de la Mort

2006-02-21T18:25:00.000-06:00

Segons el diari digital El Debat , el diari La Vanguardia s'ha negat a publicar un encartament publicitari del Foro de Ermua , ja que considera que el que deien eren mentides.

Cal reflexionar sobre certes associacions de víctimes del terrorisme, com la citada Foro de Ermua, que trafica sense pudor amb els seus morts, per injuriar i mentir segons convinguin als seus interessos polítics sectaris- crec molt allunyats del que ha de ser aquest tipus d'associacions-. Aquesta gent, rep diners públics i els fa servir per coses que res tenen què veure ni en eradicar qualsevol terrorisme ni apavaigar el just dolor que senten per la pèrdua dels seus familiars estimats.
Podem entendre el dolor i fins i tot l'odi que senten - i que sembla que estan instal·lats allà i no volen la Pau- però això no els hi d'on patén de cors, ni la raó de res.
El Foro de Ermua són precisament allò que diuen odiar: terroristes de les paraules , asassins de la veritat, violadors de la dignitat.

Dèficit Fiscal ? Espoli Colonial!

2006-02-21T14:04:00.000-06:00

L'últim Cambó encara belluga

2006-02-20T11:01:00.000-06:00

Els fets no passen mai perquè sí. Tot te una raó i tot efecte te una causa.
Si comparem els anys 2005-2006 son quasi calcats als anys 1930-31. I els actors, alguns amb els noms canviats son els mateixos.
El títol del post és manllevat a l' estimat Ramon Barnils

Si mirem uns dels principals responsables de l'ensulsiada de Catalunya als anys 30 del segle passat , és la Lliga Regionalista d'en Francesc Cambò amb accions més que al servei del país , al servei a una classe social què utilitzant el sentiment nacional, vetlla únicament pels seus interessos econòmics.
Arriba fins hi tot a donar molts diners al bàndol colpista del general Franco i actua com a quintacolumnista espiant a favor dels feixistes espanyols, contra la Generalitat de Catalunya.

Ara ja queda clar- tots hem viscut l'historia des de la creació de CiU (la lliga amb uns noms diferents). En Cambó d'ara és diu Mas. Potser cal cridar com ens explica Anna Murià

"Visca Macià! Mori Cambó!" que no tenia res de voluntat homicida, perquè el que li desitjàvem no era la mort física sino la mort política... i la va tenir. Per compendre allò cal saber com ens havia enganyat Cambó: durant anys va engrescar els catalans, la joventut, predicant l'autonomia, reclamant-la, prometent-la. Els seus discursos abrandats feien que els joves es manifestessin per la Rambla i rebessin cops de sabre. I un bon dia, Cambó és nomenat ministre i ja no parla més d'autonomia. La gent es gira contra aquell que "s'ha venut l'autonomia per una cartera de ministre" [...] No li ho vam perdonar. Imagina't, la gràcia que ens fa, als que conservem memòria d'aquell temps, veure que ara posen el nom de Cambó a un carrer de Barcelona. Alguns anys després van venir les afliccions, la més terrible de totes: la guerra. Entrevista publicada a El Temps (20/04/92)

El temps torna a donar la raó . El pacte de la vergonya de Zapatero-Mas, ens fa cridar Visca Catalunya! Mori * Mas!

* Políticament parlant.

Ética Mitjans d'informació Publics

2006-02-18T23:48:00.000-06:00

L'història de l'Estatuet ha ensenyat les vergonyes de moltes qüestions.
Una que a partir de la manifestació Pel Dret a Decidir, és d'una evidència escandalosa , és la pèrdua total de credibilitat dels diaris, ràdios i tv públiques i privats.
Actualment a casa nostra, els propietaris dels mitjans de comunicació sols tenen com objectiu manipular als ciutadans per aconseguir fins obscurs i sempre encontra del país.

En els diaris i ràdios privats la qüestió és fàcil , és propaga la parcialitat malèvola i és deixa de consumir.
En el cas de la CCRTV, cal exigir responsabilitats i demanar dimissions.

No podem tolerar la manipulació de fets evidents i el omitir informacions importants per a la població.
El senyor Joan Majó ha de donar explicacions clares del què ha passat i els directors de Catalunya Radio i TV3 també.

Tenim dret a estar ben informats pels mitjans públics d'informació del país.

Decidirem!

2006-02-18T13:02:00.000-06:00

Una part de catalans s'ha manifestat clar i català. Ara és el moment de començar a fer l'únic camí que ens queda, el de la sobirania.
Aquesta feina no és ja la dels partits polítics, és de tots nosaltres, els què volem decidir les nostres vides i com hem de viure.
No cal estar en un partit polític. Lluitarem en associacions existents o altres de nova creació. Farem plataformes i asamblees. Anirem als tribunals espanyols i comunitaris, als internacionals i als mitjans de comunicació de tot el Món.
Amb la Pau , la Llibertat i la Dignitat com a banderes, demostrarem al món què els catalans no es taquen de sang per reclamar el què per dret natural els hi pertoca.

Ens caldrà usar internet, crear diaris, fer ràdios, etc.
Posar-hi temps, diners , llàgrimes i suors. Però no em cap cap dubte, què tots portarem al nostre país cap a la Sobirania i serem ciutadans i no súbdits desprès de quasi 300 anys .

Sols hi ha un camí i ja hem començat a fer el primer pas desprès de la relliscada.

Francesc Ferrer i Gironès

2006-02-18T07:41:00.000-06:00

Ahir ens va deixar de cos, però no d'esperit.
El seu mestratge quedará com a exemple i esperó a seguir.
Gràcies per tot!.
Article sortit a Vilaweb 18/02/06

Per Francesc Ferrer i Gironès
DISSABTE, 18/02/2006 - 09:49h

Mentides i drets

Primer. Sembla que hi ha una certa harmonia sobre els disbarats que molts han escrit o han dit. Per exemple:

• 'Els drets històrics no s’adapten a la Catalunya moderna, a la nova Espanya...' (Geli)
• 'Apelar ahora a los derechos históricos medievales situa el nacionalismo en el espacio de la fantasía mítica' (Puigverd)
• 'Alguns posen en perill l’estatut ancorant-se en el segle XVIII' (Álvaro Cuesta)
• 'invocar los derechos históricos para ampliar o blindar competencias, lejos de fortalecer el autogobierno de Cataluña, lo debilita, y lejos de demostrar ambición, denota incompetencia y falta de rigor' (Montilla)
• 'en el camino de la búsqueda de la felicidad medieval' (Mercader)

Hem recollit aquest conjunt d’idees per palesar que hi ha un sentiment, en conjunt, de fer anar enrere els drets històrics, com si fossin una antigalla medieval i que l'aplicació d'aquests no és avui cap ambició, ans, contràriament, no enforteix la competència exclusiva de l’autogovern. És una autèntica mentida. En primer lloc caldria parlar del significat de les paraules. Hom parla sempre dels 'drets històrics' perquè la constitució espanyola així ho va definir i expressar. Però els catalans, tradicionalment, no hem parlat de 'drets històrics' quan hem reivindicat l’antiga llibertat. En tot temps els catalans han reivindicat les Constitucions i, en general, les llibertats. Pels catalans les llibertats eren el nucli vital de les seves institucions polítiques de govern.

No endebades els catalans varen ser els primers d’Europa a organitzar la Pau i Treva per mantenir la seguretat, els primers europeus a tenir Parlament (abans que el de Westminster); els catalans, segons tots els autors, són els primers a aportar a la civilització europea la llibertat, els catalans són els primers d’Europa a organitzar un sindicat de pagesos, els catalans mai no varen tenir un rei absolut, era un príncep paccionat, la nissaga catalana no era hereditària, etc. Tots aquests principis s'incorporen a les Constitucions de Catalunya. I aquestes relacions de poder entre la 'sobirania' i els 'ciutadans' tan vàlides eren al segle XVIII com ara, atès que el concepte de llibertat no ha variat gens, quan es tracta de valorar les relacions entre el 'poder' i el 'ciutadà'. Pels catalans tan perniciós era abans dependre d’un Borbó absolut, com avui i ara estar sotmès a una majoria absoluta del Congrés dels diputats espanyol. La 'llibertat republicana' avui i sempre significa que els ciutadans no són dominats per ningú. Per això, els catalans cal que tinguem 'la competència de les competències' per tal que ningú no ens pugui sotmetre.(1)

En conseqüència, invocar els 'drets històrics' com un residu del feudalisme medieval és ser molt hipòcrita. Aquí no es demana pas el mateix i idèntic sentit que podia tenir el 'dret històric' en el segle XVIII pel que fa a l’organització administrativa i política. Aquí el que es reclama i s’exigeix és la llibertat que tenien els catalans en l’autogovern. És la llibertat el nostre 'dret històric'. Intentar confondre'ns fent-nos pensar que els 'drets' són antigalles, sense explicar-nos que els nostres drets, les nostres Constitucions, són les llibertats, és signe de mala fe.(2)

Segon. Cal tenir present que les llibertats dels catalans s'aconseguiren amb molt d'afany. Segons diu la Generalitat ja en el segle XV, la llibertat pels catalans és la màxima opulència i 'que poch lo han fet gran e lo fan ésser en la reputació que és'.(3) I a més a més explica la Generalitat que aquesta llibertat a voltes s’ha assolit amb sang i també per via onerosa. En conseqüència, ningú no podia prendre aquesta llibertat als catalans, atès que l’havien assolida amb el seu propi esforç, esforç econòmic i esforç de valentia. Les llibertats dels catalans eren de la seva propietat i ningú no podia arrabassar-los-els. I aquesta propietat robada només es pot resoldre restituint-la i fent-ne la 'devolució'.

La Corona de Castella abolí els 'drets històrics' dels catalans escrits en les Constitucions (les quals constitucions garantien les catalanes llibertats) mitjançant el dret de conquesta i després d’una derrota militar. La derogació de les Constitucions de Catalunya es féu de forma il·legal, atès que no es reformaren les Constitucions seguint les mateixes normes que hi havia reglamentades.

En conseqüència, si ara aquests nous àugurs del 'botiflerisme' ens volen dir que els 'drets històrics' dels catalans són un anacronisme, per què el 'dret de conquesta' que encara és vigent, aplicat pels castellans, no és anacrònic? Quina diferència hi ha, posats a parlar d'anacronisme i de vigència, entre la llibertat dels catalans del segle XVIII i la dominació política que sofrim avui els catalans per causa del 'dret de conquesta' dels espanyols? Qui pugui contestar que ho faci. Però ningú no podrà fer-ho amb equitat, si, les Constitucions de Catalunya, les considera invàlides i derogades i, en canvi, el 'dret de conquesta', l’estima vigent i eficaç.

Tercer. Un altre pronòstic usat pels intervinents és que, si es demana l’aplicació dels 'drets històrics', aquesta petició implicarà la divisió del poble català:

• 'pot fer l'efecte que s’enfronta amb nacionalistes i no nacionalistes' (Castells)
• 'Perquè Catalunya segueixi camins que no li son propis no faria sinó dividir i portar les reformes a una via política morta' (Geli)

Això és una altra mentida. Si expliques malament què són els 'drets històrics', efectivament que pots arribar a fer pensar en situacions conflictives i discordants. Però, si expliques que 'drets històrics' no és res més que la llibertat de què els catalans gaudien en relació amb el poder del príncep, la qual llibertat era garantida per les Constitucions, i que aquestes Constitucions es varen eliminar i abolir d’una forma il·legal i per la via de la violència i de les armes, és ben segur que tothom trobarà correcte i seductor de lluitar per recuperar-los.

I encara hi afegiria més. Si els catalans allò que volem és la llibertat que sempre vàrem tenir i que les Constitucions abolides il·legalment ens garantien, la restitució d'aquestes només es pot fer per via democràtica. Per això qualsevol estat veritablement democràtic i pacifista el que hauria de fer és organitzar un plebiscit (4) i demanar als ciutadans catalans si volen recuperar la seva antiga llibertat. És a dir, expressar la situació política de manera que sigui l’estat qui vulgui fer la 'devolució' de les llibertats dels catalans, atesa que foren derogades il·legalment. Per tant, aquest plebiscit, que seria part del dret d’autodeterminació, no hauria pas de demanar als ciutadans una 'qüestió' mal formulada. No. La pregunta que hauria de proposar el govern de l’estat és simplement aquesta:

Els catalans voleu que l’estat us faci restitució de totes les llibertats que se us varen abolir il·legalment el 1715 pel 'dret de conquesta'?

Us ben asseguro que no hi hauria pas divisió d’opinions. I molt menys divisió del poble català. La divisió que propugnen els aprenents de bruixot seria una fantasia mai realitzada. Així hom no podria mentir més sobre els 'drets històrics'.

Quart. D'una altra banda, entre els quis volen frenar l’Estatut, es troba també un argument totalment hiperbòlic:

• '[Catalunya] no quiere artificiosos choques con una España que, dejando a un lado la pervivencia de feroces núcleos ultramontanos, muestra el rostro más amable...' (Puigverd)
• 'l’Estatut ha de ser d’unió a Catalunya per a 'entendre'ns', no per anar a barallar-se amb el conjunt d’Espanya' (Castells)
• 'tienen que saber que el Estatut es una ley española que se tramita según la lógica constitucional vigente' (Mercader)

Aquests principis esgrimits signifiquen, segons aquests epígons, que invocar, reclamar o reivindicar els 'drets històrics' porta a un xoc artificiós contra Espanya o provoca una baralla contra el conjunt d’Espanya, o que, tal com diu Mercader, no es pot anar contra la lògica constitucional espanyola, per més que la Constitució garanteixi el respecte dels 'drets històrics'.

Aquí, hi tenim un principi molt curiós, el de qui pateix de la síndrome del dominat. Fa temps que el sotmès és paltrigat i, a desgrat d'aquesta situació, només té bons miraments per a aquell qui el fueteja. Els catalans no podem exigir els nostres 'drets constitucionals' perquè entraríem en un xoc artificiós o ens barallaríem amb els espanyols. Aleshores demano: Com poden sentir-se ferits els espanyols per causa dels drets històrics reclamats pels catalans, si aquests drets històrics no són res més que les llibertats que teníem al moment de configurar-se Espanya?

En el moment precís que Espanya es configura políticament, ho fa a través d’una certa col·laboració entre la Corona castellana i la Corona catalano-aragonesa. Des d’aquell moment la Corona de Castella, amb les seves classes dominants, ha mantingut la seva hegemonia política i fins i tot l’ha estesa pels països veïns. En canvi, als territoris de la Corona de Catalunya-Aragó, conquerits per les tropes castellanes i mitjançant el 'dret de conquesta', se’ls derogaren les llibertats. Doncs bé, si ara els catalans reclamen les llibertats abolides il·legalment (les quals foren vigents en el moment de la formació d’Espanya i durant tres segles més), ningú no pot pas titllar-les de ser antiespanyoles i motiu de xoc o de baralla.

Cap espanyol honest i honrat no pot anar contra les llibertats (drets històrics) que tenien els catalans en el moment d'erigir-se Espanya. Hi pot haver algú que vagi contra l’aportació que feren els catalans a Espanya? Qui és capaç d’argumentar que les llibertats dels catalans, vigents durant la formació d’Espanya, poden anar contra els 'drets històrics' previstos a la Constitució espanyola del 1978 i considerar que xoquen contra Espanya? Algun espanyol es pot barallar perquè els catalans reclamen allò que fou bo i serví per a constituir Espanya? L’Espanya primigènia, l’Espanya original, ara resulta que va contra els espanyols?

Allò que històricament s’ha palesat és que els regents de la Corona de Castella, i més des de la introducció de la Casa de Borbó, han sofert un problema psicològic, pel qual tenien necessitat imperiosa de poder dominar el Principat de Catalunya. S’ha verificat històricament que els castellans envejaven els drets i les llibertats dels catalans. Ara, això avui no hauria de ser causa d’enveja. I cal dir més, anar contra els drets que els catalans tenien en bastir Espanya seria anar contra el mateix 'ésser' d’Espanya. Els catalans que actualment, amb el corresponent autoodi, blasmen els 'drets històrics' del Principat de Catalunya (i de retruc també els del País Valencià), no poden dir frívolament que les llibertats dels catalans van contra Espanya i que serviran per barallar-se, perquè això significaria que els espanyols són molt poc espanyols, vist que ataquen directament l’ésser de l'estat mateix.

Cinquè. Hom pot observar que cap dels escrivans que han publicat contra els 'drets històrics' no han especificat, en cap moment, quines competències representen aquests drets històrics. Només Montilla admet que els 'drets històrics' poden donar suport al Dret civil català. Però també és mala sort. El 'Dret civil català' és assignat al Principat de Catalunya per l’article 149.8è de la Constitució espanyola i, per tant, no cal acollir-se a cap dret històric. També fa gràcia ara de veure com s’indica la protecció del 'Dret civil català', quan els socialistes varen portar tres vegades consecutives les lleis civils catalanes al Tribunal Constitucional espanyol contra l'aprovació feta pel Parlament català. Qui feia la interpretació de la Constitució espanyola? És curiós que mai els catalans no puguin fer cap interpretació correcta de la Constitució espanyola; interpretar-la correspon sempre, únicament, a la Corona de Castella i als seus regents.

També és cert que verbalment s’ha dit que, ultra el 'Dret civil català', es podria admetre com a 'dret històric' la llengua catalana i la cultura. Només faltaria que la llengua no fos competència nostra! Ara, no podem oblidar que la llengua catalana ha estat duta contínuament al Tribunal Constitucional i a tribunals de tota mena per privar-la de qualsevol normalitat o igualtat amb el castellà. Si aquestes actuacions fossin emparades pels 'drets històrics', n’hi ha per a tremolar. I pel que fa a la cultura és això mateix. De la competència exclusiva de cultura en redactar-se l’Estatut del 1979 s'ha passat a la competència comprada, laminada i arranada després del cop d'estat de Tejero i de la consegüent aplicació de la LOAPA. (5)

No podem pas oblidar que el Principat de Catalunya tenia la competència de les fronteres, de les duanes, de la moneda, de la justícia, de la seguretat, de l’exèrcit (Usatge Prínceps Namque), de les drassanes, dels ports, de les carreteres, de la vida econòmica (Consolat de Mar), dels impostos, del notariat, de l’ensenyament, dels jocs i de l’esbarjo, dels recs, etc. No es podria examinar, una per una, cada competència i considerar les que ara poden ser d'eficàcia?

En la recerca dels 'drets històrics' tampoc no caldria pas anar tan enrere, si voleu, perquè en tenim de molt més a prop. Després del cop d’estat del 1981 el Tribunal Constitucional i les institucions de l’estat varen canviar de criteri i, sense que la constitució espanyola hagués canviat gens, ni una lletra, les interpretacions esdevingueren molt diferents. D’ençà d’aquest fet, a la pràctica, desaparegueren les competències exclusives. Quan diuen que cal seguir la lògica de la constitució, a quina lògica es refereixen?A la de bon començament, és a dir, la de quan es va redactar l’Estatut del 1979, o la de les interpretacions posteriors al cop d’estat de Tejero?

Ara ens volen seduir predicant-nos que la onstitució espanyola és un text gairebé revelat i diví, i que només el poden interpretar aquells qui van contra les llibertats dels catalans, perquè sempre ens estableixen el límit dels nostres drets en el perímetre de la seva constitució. I quan hi ha una esberla, que ha estat teoritzada per un espanyol, Herrero de Miñón (6) amb especial i singular aplicació en favor del Principat de Catalunya, surten els corifeus que neguen la validesa de dites afirmacions i, erigint-se aquests com a portaveus exclusius de l’oracle constitucional, maldestrament invoquen les inconstitucionalitats dels catalans. Ergo, els catalans (que varen constituir l’Espanya política), sempre serem minoria i mai no tindrem cap poder ni per a interpretar ni per a aplicar la constitució espanyola. Els catalans hem de continuar sotmesos per l’aplicació del 'dret de conquesta': aquest sí que és un dret actual, vàlid, lícit i democràtic?

Abans d’acabar aquest meu comentari haig de fer memòria de tots aquells qui per defensar les llibertats de Catalunya, tots aquells qui per defensar els 'drets històrics' del Principat de Catalunya, tots aquells qui per defensar les Constitucions, donaren la seva vida; els catalans tenim el deure de lloar-los i de remembrar-los perpètuament. Hom no pot jugar gratuïtament amb la negació dels drets històrics, atès que per aquestes llibertats molts de catalans han mort, n'hi ha que han estat perseguits, n'hi ha d'empresonats, d'exiliats, i força més hem resultat mutilats en els nostres drets civils. Aquesta no és una discussió teòrica. Aquesta és una qüestió que, per defensar-la, de primer, per invocar-la, després, i per reivindicar-la, més endavant, hi ha hagut molts de catalans que han sofert persecució.

______________________

NOTES:

(1) El domini polític avui encara l’hem pogut observar en competències traspassades que eren sota la titularitat de la Generalitat de Catalunya. N’és una prova la 'loapització' dels incendis forestals i dels pollastres, per causa de les demandes del PP amb motiu del foc de Guadalajara i de les infeccions dels pollastres de València. Això significa que l’estat sense gaires miraments retalla, arrana i, si convé, elimina competències de l'Estatut del 1979 perquè no respecta la llibertat dels ciutadans del Principat de Catalunya.

(2) Per denigrar els 'drets històrics' el diari digital 20 minutos va titular la notícia del finançament basat en el sistema català, dient '...apela a un obispo del siglo XIV'. Es referia al president de la Generalitat, en Berenguer de Cruïlles.

(3) Jaume Sobrequés, 'Nació, nacionalisme i ordre constitucional català durant la guerra civil del s. XV', dins 'Enfrontaments civils: postguerres i reconstruccions', II Congrés Recerques, UdL-Pagès Editor, Lleida, 2002.

(4) Segons el Gran Diccionari de la Llengua Catalana: plebiscit [s. XIX; del ll. plebiscitum, íd., comp. de plebs 'poble' i scitum 'decret', del verb sciscere 'informar-se, inquirir', der. de scire 'saber'] m 1 DR CONST Consulta directa al poble d'un estat o territori amb personalitat política per a obtenir la ratificació d'una mesura o sobre la gestió d'una persona. 2 DR INTERN Votació de la població d'un territori per a la modificació de fronteres interiors o exteriors d'un estat, o el canvi de sobirania d'un estat. 3 DR ROM Decisió de caràcter legislatiu adoptada per l'assemblea plebea (concilia plebis), després de la proposició prèvia d'un magistrat plebeu.

(5) La Ley Orgánica de Armonización del Proceso Autonómico (LOAPA) fou aprovada, amb el vot favorable dels socialistes, pel Congrés espanyol el dia 30 de juny del 1982.

(6) Miguel Herrero de Miñón, 'Sobirania i drets històrics', dins 'Les transformacions de la sobirania i el futur polític de Catalunya, dirigit per Enric Fossas, Ed. Proa, Barcelona, 2000.

(Aquest Mail Obert, escrit per Francesc Ferrer i Gironés, va ser publicat en aquesta mateixa secció el dia 25 d'agost de 2005. Avui el republiquem en homenatge).
Francesc Ferrer i Gironès

L'ànima vergonyant del colonitzat

2006-02-17T21:10:00.000-06:00

Potser sembla normal en aquest país anormal, l'actitud dels suposats patriotes què diuen defensar el país i ataquen als altres què volen la llibertat , sols per qüestions partidistes.
Em recorda aquelles pel·lícules de l'Oest americà, on els indis renegats ajudaven als rostres pàl·lids a acabar amb els indis.
Aquí uns links de blogs on cruament és llegeix un odi fratricida.

Saltenc
CAT_ALUNYA

Avui , 18 de Febrer a la Manifestaciò !

2006-02-17T16:14:00.000-06:00

Avui tenim dret a dir la nostra, a començar l'únic camí què tenim els catalans per no ser colonitzats i ser persones iguales que les demès.
Avui a la manifestació pel dret a decidir, demà la sobirania.

Mariano Rajoy no enganya

2006-02-15T20:25:00.000-06:00

Al diari digital europeu Eurotribune surt una editorial contundent contra les paraules del cap del Partit Popular espanyol, Mariano Rajoy, sobre la suposada persecució del castellà a Catalunya.

La llengua de Franco

El líder del Partit Popular espanyol, Mariano Rajoy, va afirmar ahir amb solemnitat a Barcelona que “s’està fent amb el castellà el que en l’època de Franco es feia amb el català”. L’afirmació feta per Rajoy ha estat resposta de manera contundent per la totalitat de la classe política catalana: des del primer ministre català, Josep Bargalló, que va afirmar que “era radicalment fals” fins el líder de l’oposició, Artur Mas, que va qualificar de “fastigosa” l’actitud del conservador. Tot plegat, una estratègia que només va encaminada a atiar odi de l’Estat espanyol contra Catalunya.

"A Catalunya, les dues llengües cooficials són el castellà –per ser la única llengua oficial a tot l’Estat– i el català per ser la llengua pròpia del país, juntament amb la variant aranesa de l’occità a la Vall d’Aran. Tot i ser una llengua forana imposada militarment, jurídicament i políticament, el castellà a Catalunya mai ha estat perseguit, ans al contrari: l’Estat ha dictat més d’un centenar de lleis en època democràtica on es liquidava i vetava la llengua catalana en molts àmbits legals i públics. No fa massa dies, recordaran els nostres lectors, s’informava de la detenció d’un home per part de la policia espanyola pel simple fet de parlar la seva llengua catalana (quelcom massa habitual en els cossos policials espanyols). Però no cal que es conegui gaire història per veure com, efectivament, la única llengua que encara és perseguida a Europa continua essent la catalana, només cal comprovar alguns aspectes de la vida quotidiana a Barcelona: el 99% dels productes de consum estan etiquetats única i exclusivament en la llengua de Franco; la immensa majoria de la premsa que s’edita i rep a Catalunya és en la llengua de Franco; quasi totes les pel•lícules es projecten en la llengua de Franco; l’administració de justícia pràcticament només treballa en la llengua de Franco; la major part de mèdia són fets en la llengua de Franco; en el Parlament espanyol només es pot parlar la llengua de Franco; les administracions de l’Estat responen que “no entenen” si hom no s’adreça en la llengua de Franco i es podrien enumerar centenars de disposicions normatives legals que deixen en clara desavantatge la llengua catalana afavorint la llengua de Franco."

Dir que el castellà a Catalunya està com el català a l’època de Franco és una actitud revisionista com la que pretenen fer alguns davant de l’holocaust nazi negant la barbàrie de Hitler. Aquestes declaracions deixen al Sr. Rajoy en un escull molt difícil de sortir a nivell internacional si no és amb una excusa formal. Europa hauria de reprovar actituds i declaracions d’aquests tipus i no només en aquests àmbits. Obligar a rectificar a Rajoy no és posar-se de part dels catalans, sinó al costat de la veritat.

Editorial Eurotribune 14 febrer 2006

A hores d'ara ja podem comparar al tal Rajoy amb el pròfug Radovan Karadzic
amb la seva política de xenofòbia contra la majoria bosniana.
Potser el senyor Mariano Rajoy hauria de recordar allò tant castellà "¡quien siembra vientos recoge tempestades!".

Som una Nació i tenim Dret a decidir !!!

2006-02-13T20:43:00.000-06:00

No calen més paraules !

Harold Bloom si que ho te clar!

2006-02-13T12:32:00.000-06:00

Hi han eminències en el món, i en literatura una és diu Harold Bloom.

En una conferencia magistral a la Poets House de New York, i recollida per el diari Avui.

"Si fos català voldria la independència".

Es colpidor comprovar que els de fora ho tenen més clar que nosaltres. Però s'ha de recordar que portem quasi 300 anys d'opressió.

Es el moment d'arreplegar totes les forces i començar a caminar, a poc però diari cap a la sobirania. Perquè jo si sóc català!

No tot s'hi val!

2006-02-10T05:22:00.000-06:00

No tot s'hi val!

Hi ha la creència què en política tot s'hi val i això no és veritat.

La presumpta utilització per part dels alts dirigents de CiU, de les enquestes pagades per els ciutadans de Catalunya i sobretot, vulnerant les lleis del país sobre la seva utilització, ens obliguen a la reflexió de quina classe de persones tenim i si poden representar als ciutadans de Catalunya.
El senyor Xavier Trias i el senyor Mas, ara ja no tenen la mínima credibilitat per poder actuar com a gestors polítics del país. Desprès de negar més de tres cops que aquestes enquestes existien , amb un cost de 80.000 €, segurament trets de altres partides, on els beneficiats serien els ciutadans més desvalguts. Ens tindrem de preguntar a quí serveixen aquests senyors i si coneixen les qualitats mínimes per servir a la societat.
El no tenir vergonya, dignitat, equitat, sentit de servei al país, caldria llavors tenir un mínim de decència i saber dimitir, ja que aquestes accions no deixen de ser una corrupció antidemócratica i no garantitza per parts d'aquests senyors que no actuin altres cops contra la societat i en temes més importants.

Quan els partits es deixen dominar pels dirigents , i els militants sols son una corretge de transmissió de fets inconfessables, aquests s'han de preguntar per quina raó es van afiliar a un partit, i veuran els més lúcids, què en lloc de canviar a la societat per a bé, els han canviat a ells .

"Ah! I no val dir que la resta també ho fa. Això no s'hi val!"

Ministre de què?

2006-02-08T17:16:00.000-06:00

El ministre de la guerra de l'estat espanyol- si senyor Bono, per a mi vostè no representa la nació espanyola - confon nació amb el que legalment és i racionalment s'entén un estat,.
Una qüestió política (i fins que els espanyols no deixin de ser colonialistes i això potser ens cal preguntar si és pot ser colonialista i demòcrata), en què un ministre no te res nou a aportar, després de quasi 300 any de negar l'identitat dels catalans.

Nosaltres tenim més memòria que el senyor Bono. I ell ens recorda el perfils dels fatxendes de l'exercit serbi.
El senyor Bono ha perdut no tant sols el Nord, sinó que ple del "señorio "propi dels que no veuen el ridícul que fan, exclama als quatre vents que ell és qui don patén de cors de que és o no és nació.
Potser senyor Bono, vagi a voltar mon, vegi molts països i veurà la diferencia. Però torni el sou què cobra, ja que com a ministre de defensa no dona la talla.

Boicot? sóc danès!

2006-02-08T07:34:00.000-06:00

Els musulmans fan boicot, aquesta sembla que és l'idea que hi ha els diaris.
A partir d'aquest fet, hi ha la reacció de fer el mateix, contra productes musulmans. Ara i aquí sóc danès!.
La llibertat i la justicia sols és poden anomenar aixi quan tothom te els mateixos deures i drets, quan totes les parts en joc, fan servir les mateixes regles i no hi han trampes.
Fer boicot a productes, és acceptable. Cremar edificis d'altres i agredir o asesinar persones va contra la llei dels homes i contra del que els mateixos fanatics diuen defensar.

En aquest temps foscos, jo sóc periodista, sóc danés, .
Les caricatures sobre Mahoma segurament no son cap maravella- recordem com els talibans van destruir les estatues de Buda a Agfanistan- aquesta doble moral dels fanatics sols ens pot reafirmar en defensar com a valors humans i per als creients, el camí cap al deu de cadescú, del respecte a l'opinió i a la llibertat de l'áltre.

La Força Obscura

2006-02-07T07:42:00.000-06:00

La força obscura de la vida no te una forma única. Te les mil cares de d'intolerància, l'odi, el fanatisme, en definitiva tot allò que defensa que una idea val més que la vida , tots aquells que justifiquen el mitjà per aconseguir una meta.

El fets sobre els dibuixos referents al profeta Mahoma, n'és un exemple clar.
La reacció de molts polítics occidentals, sobretot l'administració Bush, en contra de la lliure expressió dels ciutadans ens demostra una vegada més que el nom no fa la cosa, i que en els sistemes democràtics, tenim incrustats molta gent que utilitza les formes democràtiques per expandir la força obscura.

Davant la violència física , de la no acceptació que hi han altres visions tant legitimes com la teva- i en definitiva, enfront l'avenç dels segadors de la vida- cal una vegada més cridar alt i fort que la llibertat d'expressió i la llibertat a la vida son per sobre de qualsevol altre cosa.

Tots vosaltres fascistes

2006-01-25T22:41:00.000-06:00

El que passa ara, no és una história nova.
La Llibertat, no és un estat de coses, és com la Felicitat , un camí cap on anar, una Itaca que és justifica per voler-ho aconseguir.
La Llibertat és l'estat natural de l'home. Sols si ets lliure en el fons del teu ser, val la pena viure i si per mala sort, el teu sexe, el teu país, les teves creences no les pots tenir lliurement, la lluita per ella ja justifica tota una vida.

Tots vosaltres fascistes ho teniu perdut, perqué sempre sortiran persones lliures, com el poeta i cantant Woody Guthrie, que amb la seva maquina de matar fascistes us deia:

All You Fascists

I'm gonna tell you fascists
you may be surprised
The people in this world
Are getting organized
You're bound to lose
You fascists bound to lose

Race hatred cannot stop us
This one thing we know
Your poll tax and Jim Crow
And greed has got to go
You're bound lose
You fascists bound to lose

All of you fascists bound to lose:
I said, all of you fascists bound to lose:
Yes sir, all of you fascists bound to lose:
You're bound to lose! You fascists:
Bound to lose:

people of very color
Marching side to side
Marching cross these fields
Where a million fascists dies
You're bound to lose
You fascists bound to lose!

I'm going into this battle
And take my union gum
We'll end this world of slavery
before this battle's won
You're bound to lose
You fascists bound to lose!

Words by Woody Guthrie
Music by Billy Bragg

Cal tornar ...

2006-01-24T20:55:00.000-06:00

Ara ja sols hi ha un objectiu : la sobirania. Cal tornar a començar. Si algú es pensa que aconseguir viure lliure és cosa fàcil, potser que és quedi a casa.
L'ensulsiada no ha estat en va.
Ens aclareix els companys de viatge, treu els futurs pals a les rodes, elimina servituds. Dins la societat catalana ha d'ésser una lluita transversal.

Ara ja sols queda un camí, el més costerut, el més amarg, però l'únic que ens pot portar allà on cal.
Deixem les paraules!, ara calen voluntats i accions.
Cal organitzar-se en Crides a la Solidaritat, grups sobiranistes, agrupacions transversals, crear eines col·lectives - entitats de salvaguarda de les llibertats civils, grups de denúncia,etc-. Cal recolzar les persones qué demostren clarament quina és l'estació on hem d e parar, la sobirania.
Cal deixar enrera trifulgues personals, enveges de col·lectius, malentesos. Cal cercar líders morals i després liders polítics, que tirin endavant el projecte comú.
cal explicar als qué no es senten sobiranistes, perqué cal ser-ho.

Passar de la dinámica espanyola i fer la nostra. Els interlocutors no son les institucions espanyoles, amb una manca total de demòcracia i equitat, son les internacionals.
Si no respecten ni les seves pròpies regles, caldrá buscar les del dret internacional.
Si la justícia espanyola pot jutjar dictadors sud-americans, el món podrà jutjar dictadors espanyols