L'últim Cambó encara belluga

Els fets no passen mai perquè sí. Tot te una raó i tot efecte te una causa.
Si comparem els anys 2005-2006 son quasi calcats als anys 1930-31. I els actors, alguns amb els noms canviats son els mateixos.
El títol del post és manllevat a l' estimat Ramon Barnils

Si mirem uns dels principals responsables de l'ensulsiada de Catalunya als anys 30 del segle passat , és la Lliga Regionalista d'en Francesc Cambò amb accions més que al servei del país , al servei a una classe social què utilitzant el sentiment nacional, vetlla únicament pels seus interessos econòmics.
Arriba fins hi tot a donar molts diners al bàndol colpista del general Franco i actua com a quintacolumnista espiant a favor dels feixistes espanyols, contra la Generalitat de Catalunya.

Ara ja queda clar- tots hem viscut l'historia des de la creació de CiU (la lliga amb uns noms diferents). En Cambó d'ara és diu Mas. Potser cal cridar com ens explica Anna Murià


"Visca Macià! Mori Cambó!" que no tenia res de voluntat homicida, perquè el que li desitjàvem no era la mort física sino la mort política... i la va tenir. Per compendre allò cal saber com ens havia enganyat Cambó: durant anys va engrescar els catalans, la joventut, predicant l'autonomia, reclamant-la, prometent-la. Els seus discursos abrandats feien que els joves es manifestessin per la Rambla i rebessin cops de sabre. I un bon dia, Cambó és nomenat ministre i ja no parla més d'autonomia. La gent es gira contra aquell que "s'ha venut l'autonomia per una cartera de ministre" [...] No li ho vam perdonar. Imagina't, la gràcia que ens fa, als que conservem memòria d'aquell temps, veure que ara posen el nom de Cambó a un carrer de Barcelona. Alguns anys després van venir les afliccions, la més terrible de totes: la guerra. Entrevista publicada a El Temps (20/04/92)

El temps torna a donar la raó . El pacte de la vergonya de Zapatero-Mas, ens fa cridar Visca Catalunya! Mori * Mas!


* Políticament parlant.