L'Auca de l'Estatutet

He trobat al blog Ulls de Mel una auca, sobre el nou estatut. Copiaré els versets i vosaltres mateixos us podeu imaginar la vinyeta.

1. Rodanxó gros i panxut va anar a Madrid l'Estatut
2. Una volta discutit ens torna petit, petit
3. Aquí el teniu catalans voteu-lo que ja sou grans
4. Però per un altre cantó guardeu-vos de ser nació
5. La brama furiosa dels espanyols ha espantat a cor que vols
6. Totes les fermes promeses s'han anat a fer punyetes
7. L'engany ha estat tant brut i clar que ho veu fins i tot el burro català
8. Parleu, parleu, parlamentaris però el poder el tenen els incendiaris
9. Ni el pobre aeroport de Barcelona ens deixen per passar l'estona
10. Continuarem pagant igual per engreixar l'"España nacional"
11. La nostra pobra classe política justifica aquesta millora raquítica
12. En referèndum ens faran votar per veure si ens poden alinear
13. Si a la nacionalitat catalana per callar i ballar la sardana
14. Aquest Estatut ni amb rodes anirà i mai per avançar ens servirà
15. Carronyaires espanyols vigilans no ens deixaran viure mai com a catalans
16. Ja n'hi ha prou de tanta paciència i l'únic Estatut és LA INDEPENDÈNCIA

Vergonya, vergonya eterna per els botiflers roïns que ara arrepleguen les molles de la taula dels botxins foteu-vos l'autonomia on us càpiga insensats llepa culs de la Zarzuela i la Moncloa laicais amadrillenyats que heu perdut seny i memòria i, potser sota un embruix us passeu la nostra història llordament per l'entrecuix. Pere Quart.

Olé la Independència !

El personal és més que llest i davant de la vergonya de l'estatutet i l'spam socialista, un patriota ha canviat creativament un mal eslògan.
Gràcies Xavi!

Avui Montenegro , demà nosaltres!

Exigim un Plebiscit d'autodeterminació !

President: Proxy Error

Proxy Error
The proxy server received an invalid response from an upstream server.

The proxy server could not handle the request GET /president/AppJava/cat/persona/activitat/actualitat/2006/05/20060511.jsp.

Reason: Could not connect to remote machine: Connection refused

Apache/1.3.12 Server at www.presidentmaragall.cat Port 80


Com la mateixa vida.
L'error presidencial, qui sap si serà la manera d'acabar amb el regionalisme botifler i el sucursalisme sense complexos. Fa menys de 75 anys, per un ministeri la Lliga ( Regionalista )Catalana va desapareixerà.
Potser demà, per una foto i una Presidència a la Generalitat donada pel Zapatero, potser ens traurem de sobre CDC.
Temps al temps!

Un mal President

Un mal President, sap greu dir-ho però sols em surt aquesta paraula al llegir les declaracions del Sr. Pasqual Maragall i Mira:
"d'"incomprensible l'actitud dels detractors" del projecte perquè gairebé empenyen Catalunya al precipici. "Si ens quedem aquí i no anem més endavant estarem traint el nostre país", va avisar.


Desprès de més de dos anys sols queda aquesta sensació: el sr. President Pascual Maragall vendria el seu avi ( Joan Maragall) per tal de manar, no te una idea de País, no fa de President de tots els Catalans, incompleix alegrement la paraula donada, és un calssaçes i la cirereta a tant desgavell: s'atreveix a etiquetar de traïdors a Catalunya els que pensen votar No a l'estatutet.

El què si que queda clar que el nº 127 dels President de la Generalitat de Catalunya ha estat un botifler amb totes les de la llei i no sap portar amb dignitat l'alt càrrec que ostenta.
Espero que aviat l'hi donin un marquesat borbó i foti el camp a la Corte i Villa.

La Farsa no cola!

No per menys conegut, ara que vindrà l'intent de la manipulació de la realitat per part d'aquests aprenents de bruixot, no esta de més recordar-ho.
Adéu Espanya!

http://www.youtube.com/watch?v=mDY_IBL2pyE

Un independentisme amb data de caducitat

La JNC (Joventut Nacionalista de Catalunya ) compleix 25 anys.
Quasi tots els aniversaris son bons de celebrar i felicito als membres d'aquesta organització pel quart de segle.
És curiós el cas de la JNC, la branca “jove “ de Convergència Democràtica de Catalunya. En 25 anys no han pogut moure la posició del partit mare més enllà d'un regionalisme transvestit.
Ara , en el Congrés de Sant Feliu de Guíxols del 2004 van afirmar tant amples:

“
INTRODUCCIÓ
Aquesta ponència que tens a les mans és la proposta que fem des de la JNC a
tota una generació de catalans i catalanes perquè ens comprometem amb el
país i ens marquem un objectiu generacional. I també, compromís amb la
nació, actualment dividida en dos estats, i amb els nostres territoris germans
amb els que formem els Països Catalans.
Fruit de la reflexió al voltant del que ha succeït al país després dels 23 anys de
presidència de Jordi Pujol arribem a dues conclusions. La primera és que les
generacions polítiques no només són relleus de persones sinó de propostes
ideològiques i de maneres de fer. I la segona, que els joves de l’any 2004 som
els hereus naturals de la generació que lidera el projecte de Nou Estatut.
Arrel d’aquestes dues conclusions prenem una determinació: definir quin és el
nostre objectiu polític generacional a llarg termini.
Mentre al Parlament de Catalunya comença l’elaboració del nou Estatut,
nosaltres comencem a dibuixar el que ha venir després . Som una generació
què ha de mantenir la flama encesa. El patriotisme defineix els nostres valors i
el nostre inconformisme ens empeny a marcar-nos com a objectiu la culminació
del procés gradual d’alliberament nacional de Catalunya.
Som la generació que ha de proposar el referèndum d’autodeterminació del
nostre poble.”

(anar a la font)

L'objectiu és el mateix que el dels altres sobiranistes, la trampa és que sols es fa per a la galeria.


En vista de la feina feta fins ara, la posició dels seus mentors (Mas i cia) i les campanyes cara a la galeria i estèticament correctes (catalonia is not Spain), pròpies dels anys 70 del segle passat, que a hores d'ara no signifiquen res substancial per l'alliberament nacional que ells mateixos esmenten, els seus nets diran i faran el mateix.

Aquest dos últims anys han estat curulls d'oportunitats d'or per fer més que per dir, la JNC ha fet un paper galdós sotmesa a "l' interès" dels seus grans i els ideals que proclama tant alegrement són paper mullat.
Com què veig que els hi agrada en Pere Quart, reprodueixo un poema de Miquel Martí Pol on queda clar el camí i l'actitud, però sobretot la sinceritat amb un mateix :

ARA MATEIX

Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fi d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
s'ha acomplert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i amb vent sempre de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i de renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l'enyor i la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.

Miquel Martí i Pol,
L'àmbit de tots els àmbits, 1981.

En resum, l'independentisme i nacionalisme dels cadells de CDC te data de caducitat, just quan han d'entrar al partit de veritat (CDC) .
Segurament les JNC és una bona manera de reclutar quadres per a un partit de forma piramidal, on el Faraó balla al só de les donacions anònimes.
Com a país ens cal un partit de dretes independentista!.
Amb tot, el plebiscit s'acosta i encara estan a temps de pujar-hi!.

Ens arribarà la llum de Lituània ?

Avui he llegit La llum de Lituània.

Aquest excel·lent relat de les reflexions del Sr. Gabriel Bibiloni, al seu blog en un viatge recent i l'exemple clar què no serem els primers ni els últims, amb sort de aconseguir la llibertat.

Lituània un poble antic com el nostre, amb menys ciutadans i amb veïns potser i tot més cruels que els nostres és l'exemple a seguir, sense castracions mentals ni renuncies gratuïtes.

"Abans de la independència el país era ple de russoparlants monolingües que no es dignaren mai d'aprendre ni de parlar la llengua del país on vivien. El bilingüisme forçat dels lituans els ho feia innecessari. Avui el lituà és l'única llengua oficial de l'Estat i la llengua de l'ensenyament. El rus es pot estudiar de forma voluntària, però, naturalment, a l'hora d'aprendre una segona llengua tothom tria l'anglès. Els menors de quinze o setze anys ja no parlen ni saben un borrall de rus. Els més grans sí, òbviament. I aquests tenen la generositat de parlar en rus als monolingües en aquesta llengua, convertits en una minoria de gent vella en camí cap a la difuminació. Ara els lituans saben què és tenir una identitat segura, aixecada damunt una llengua que parla tothom i que valora tothom. I aprenen anglès amb frisança, sabent que aquesta és la llengua que els obre al món, i no els peculiars signes gràfics de Sant Ciril."
(tot l'article)

El No a seques, carreró sense sortida

El No, no fa la cosa.
Un no sense un objectiu a anys vista no crec que serveixi al País. Un no enfadat, un no autonomista, no allibera al nostre poble del jou del invasor.
Serà un No regionalista?,
Sols voldrà l'estatut petit del Parlament (30/9/2005).?

El Vot lliure per d'Independència, l'objectiu del qual ja s'ha explicat 1.000 vegades no és per aconseguir cap estatut, és per aconseguir l'Independència. I cap estatut ens serveix per aconseguir-ho.

ERC ha navegat sense rumb molt i malament, sense un projecte clar per a la nostra “autonomia” de fireta.
Ara les bases d'ERC més que mai han de decidir quin objectiu ofereixen per alliberar -nos del principal problema de Catalunya ( ser colònia de l'estat espanyol).
El No a seques, un no autonomista és i serà un carreró sense sortida.
L'exemple no és Quebec, perquè per a la nostra dissort Espanya no és Canada.
El nostre exemple és Montenegro (Espanya és la Sèrbia Occidental), el 23 de Maig, serà amb seguretat un nou estat independent i aviat membre de la CEE.
Desprès del 18 de Juny, què serà i quin futur tindrà la CA de Catalunya? .
Sense l'exigència d'un plebiscit, el nostre País estarà en un camí sense sortida.

Si són roses, floriran !

L 'importància del fet que ERC hagi apostat al final pel vot No a l'estatutet a ningú se l'hi escapa.
Aquest canvi que com a molt per alguns era una esperança i per altres una utopia segurament es materialitzarà.

Això és un malson pels espanyols (PP-PSOE), el PP s'hauria de pensar el seu vot, ja que ara el vot si te un significat ben clar i anti unitarista. El PSOE tindrà més fronts oberts a part del País Basc i el seu "federalisme" desfet ja no enganya ningú.
Els espanyolistes sucursalistes (PSC i IC) cada cop més semblants a Alejandro Lerroux, tenen el futur negre i sobretot pels regionalistes de la coalició CiU, que el llisto com a màxim queda com a regionalistes de la Lliga i potser militants i votants veuran on porta el peix al cove convergent..

Les diferents formes de rebuig (No, Blanc,Nul, Vot lliure) ataquen la mateixa arrel, però van en sentits oposats, el no , el blanc i certs tipus de Nul busquen rebutjar aquest estatut,el Vota lliure, busca plantejar ja de manera definitiva que el pròxim pas ja no és demanar un estatut millor, sinó exigir un Plebiscit d'autodeterminació, amb les garanties de la ONU.

Si els propulsors del No, afegissin aquesta demanda irrenunciable ( la de plantar en el calendari més proper la realització de la campanya pel Plebiscit d'autodeterminació, crec raonablement que les dues campanyes i les dues sinergies es podrien perfectament aplegar i ja formar una sola veu del sobiranisme català per l'exigència d'un futur millor per al nostre poble i el No seria entès com un NO a cap Estatut !.

Com bé diu Manuel de Pedrolo en una de les seves impagables novel·les: “ Si són Roses, Floriran!”.

Cap Estatut en el meu nom

Cap estatut en el meu nom

No vull cap estatut en el meu nom .
El meu No és un vot lliure per exigir abans i desprès del referèndum el dret a votar un plebiscit per l' Independència de la Nació Catalana.
El meu Si és per treballar per l' Independència del meu poble, per pura i dura supervivència.
Jo votaré Vota lliure, Vota independència, la resta sols és fum per seguir com a colons.


Els que propugnen el No tenen tot el meu respecte, però s'equivoquen de partida. La nostra partida, la que ens juguem l'existència passa al parlament europeu, passa per les corts espanyoles, on no podem decidir, on som violats constantment.
Hem de jugar al camp de futbol, no al pati de casa!